if (wgNotice !=3D '') = document.writeln(wgNotice);

Guerra de Successi=C3=B3 = Espanyola

De Viquip=C3=A8dia

Dreceres r=C3=A0pides: navegaci=C3=B3,=20 cerca

Guerra de Successi=C3=B3 Espanyola
El Duc=20 de Marlborough
signant el despatx a la Batalla=20 de de Blenheim
(Oli de Robert Alexander = Hillingford)B=C3=A0ndolsComandants en capForces

Dates	1701=E2=80=931713/1715
Escenari	Europa i Am=C3=A8= rica=20 del Nord
Resultat	Tractat=20 d'Utrecht (1713) Tractat=20 de Rastatt (1714) Tractat=20 de Baden (1714) Tractat=20 de Viena (1725) =20 Divisi=C3=B3 de la Mona= rquia=20 Hisp=C3=A0nica Anihilaci=C3=B3 de la Corona=20 d'Arag=C3=B3 * Destrucci=C3=B3 de l'hegemonia = de Fran=C3=A7a=20 Domini d'It=C3=A0lia pel Sacre=20 Imperi Germ=C3=A0nic Hegemonia mundial de Gran=20 Bretanya

Dues Corones=20 Borb=C3=B2niques

Regne de=20 Fran=C3=A7a
Ducat = de=20 M=C3=A0ntua
Ducat = de=20 M=C3=B2dena
Ducat = de=20 Savoia ^[1]
Arque= bisbat=20 de Col=C3=B2nia
Ducat de=20 Baviera
= Regne=20 d'Hongria
Mona= rquia=20 Hisp=C3=A0nica

Ducat de=20 Mil=C3=A0 ^[2]=20
Regne de=20 Sardenya ^[3]=20
Regne = de=20 N=C3=A0pols ^[4]=20
Regne = de=20 Sic=C3=ADlia=20
Corona de=20 Castella=20
(i borb=C3=B2nics
a la Corona d'Arag=C3=B3) =

Gran=20 Alian=C3=A7a de La Haia=20

Gran=20 Bretanya ^[5]
Prov=C3= =ADncies=20 Unides
Sacre=20 Imperi Germ=C3=A0nic

Regne de=20 Portugal ^[6]
Ducat = de=20 Savoia
Estats=20 Papals ^[7]
Lliga = Cat=C3=B2lica=20 Grisona
Hugonots=20 (Fran=C3=A7a)
Mona= rquia=20 Hisp=C3=A0nica

Corona=20 d'Arag=C3=B3=20
(i austriacistes
a la Corona de Castella) =

Ex=C3=A8rcits=20 Borb=C3=B2nics

Nicolas=20 Catinat
Duc=20 de Villeroy
Duc=20 de Vend=C3=B4me
Du= c=20 de Roannais
Duc = de Villars
Duc=20 de Boufflers
Duc=20 de Tallard
Duc=20 de Noailles
Comte de=20 Marsin
= Duc=20 d'Orleans
Pr=C3=ADncep=20 de Baviera
Pr=C3=ADncep=20 d'Hongria
Comte=20 de Tess=C3=A9
= Cavaller=20 d'Asfeld
Marqu=C3= =A8s=20 de Villadarias
= Marqu=C3=A8s=20 de Bay
Duc=20 de Popoli
Duc = de=20 Berwick

Ex=C3=A8rcits=20 Confederats

Duc=20 de Marlborough
Duc=20 d'Ormonde
Pr=C3=ADncep=20 de Savoia
Duc=20 de Savoia
Marqu=C3=A8s=20 de les Minas
Pr=C3=ADncep de = Darmstadt
Comte = de=20 Peterborough
Comte = de=20 Galway
Comte=20 d'Starhemberg
Antonio de=20 Villarroel
Rafael = Casanova

373.000=20 homes^[8]

232.000 homes = [9]

v =E2=80=A2 d =E2=80=A2 e Front itali=C3=A0 (1701-1707)

Guerra de = Successi=C3=B3=20 =E2=80=A2 =20 Categoria

Campanya=20 de 1701-1702

Carpi=20 - Chiari=20 - Cremona=20 - Luzzara

Campanya=20 de 1705-1706

Cassano=20 - Calcinato=20 - Setge=20 de Turin - Turin=20 - Castiglione

Campanya=20 de 1707

N=C3=A0pols=20 - Tol=C3=B3<= /A>

v =E2=80=A2 d =E2=80=A2 e Front continental (1702-1712)

Guerra de = Successi=C3=B3=20 =E2=80=A2 =20 Categoria

Friedlingen<= /A>=20 - Ekeren=20 - H=C3=B6chst=C3=A4dt=20 - Schellenberg Blenheim=20 - Elixheim=20 - Ramillies=20 - Oudenarde=20 - Lille=20 - Malplaquet=20 - Denain

v =E2=80=A2 d =E2=80=A2 e Front peninsular (1702-1713)

Guerra de = Successi=C3=B3=20 =E2=80=A2 =20 Categoria

Campanya=20 naval

Cadis=20 - Vigo=20 - Barcelo= na=20 1704 - Presa=20 de Gibraltar - V=C3=A9lez-M=C3=A0laga

Contraofensiva=20 borb=C3=B2nica de 1704

Setg= e=20 de Gibraltar - Cabrita

Aixecament=20 austriacista

Congost=20 - Alacant= =20 - Montju=C3=AFc=20 - Barcelona= =20 1705 - Sant=20 Mateu - M=C3= =BArcia

Contraofensiva=20 borb=C3=B2nica de 1706

Vila-real=20 - X=C3=A0tiva=20 1706 - Barcelona= =20 1706

Ofensiva=20 austriacista

Valencia=20 de Alc=C3=A1ntara - Albuquerque=20 - Alc=C3=A1ntara=20 - Ciudad=20 Rodrigo- Badajoz=20 - Madrid=20 1706 - 1r=20 Alacant (1706) - 2n=20 Alacant (1706)

Contraofensiva=20 borb=C3=B2nica de 1707-1708

Cuenca=20 - Almansa=20 - X= =C3=A0tiva=20 1707 - D=C3= =A9nia=20 - Lleida=20 - Morella= =20 - Ares - Tortosa=

Ofensiva=20 austriacista de 1710

Almenar=20 - Monte=20 de Torrero - Madrid=20 1710

Contraofensiva=20 borb=C3=B2nica de 1710-1712

Brihuega=20 - Villaviciosa=20 - Girona=20 1711 - Prats=20 de Rei - Cardona=20 1711 - Girona=20 1712

Pau=20 d'Utrecht

Tractat=20 d'Utrecht 1713

VPHISMILCAT=20 =E2=80=A2 =20 Hist=C3=B2ria=20 militar de=20 = Catalunya

v =E2=80=A2 d =E2=80=A2 e Campanya Catalana (1713 -=20 1714/1715)

Guerra de = Successi=C3=B3=20 =E2=80=A2 =20 Categoria

Front=20 Exterior

Torredembarra=20 - Cardona=20 1713 - Bra=C3=A7=20 Militar- Castellciutat=20 - Balsareny=20 - Arb=C3= =BAcies=20 - Talamanca = - Mallorca=20 1715

Setg= e=20 de Barcelona (1713-1714)

Creu=20 Coberta - Santa=20 Madrona - Can=20 Navarro - B= atalla=20 naval - = Caputxins=20 - Primera=20 paral=C2=B7lela - = Santa=20 Clara - 11=20 de setembre

VPHISMILCAT=20 =E2=80=A2 =20 Hist=C3=B2ria=20 militar de=20 = Catalunya

La Guerra de Successi=C3=B3 Espanyola (1701-1713/1715) va ser un conflicte = b=C3=A8l=C2=B7lic internacional,=20 que, a m=C3=A9s d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra=20 de la reina Anna a l'Am=C3=A8rica del Nord, com tamb=C3=A9 accions = de pirates i=20 corsaris a les costes de l'Am=C3=A8rica espanyola. En aquesta = confrontaci=C3=B3, a m=C3=A9s de=20 la successi=C3=B3 a la corona hisp=C3=A0nica, s'hi dirimia tamb=C3=A9 la = q=C3=BCesti=C3=B3 de l'equilibri=20 de poder entre les diferents pot=C3=A8ncies europees.

A la Guerra de Successi=C3=B3, hi destacaren com a generals el Duc = de=20 Villars, el Duc de = Berwick, el Duc=20 de Marlborough, i el Pr=C3=ADncep=20 Eugeni de Savoia.

El 1700, Carles II de = Castella i=20 d'Arag=C3=B3 va morir reconeixent com a hereu universal Felip de = Borb=C3=B3, duc=20 d'Anjou, n=C3=A9t de Llu=C3=ADs XIV de=20 Fran=C3=A7a, qui, d'aquesta manera, esdevingu=C3=A9 Felip V de Castella i = IV d'Arag=C3=B3= . La guerra va=20 comen=C3=A7ar perqu=C3=A8 l'emperador Leopold=20 I va reivindicar els drets de la seva nissaga a les corones = hisp=C3=A0niques; a=20 m=C3=A9s, a mesura que Llu=C3=ADs XIV es va anar mostrant cada vegada = m=C3=A9s imperialista i=20 agressiu, d'altres pot=C3=A8ncies europees, com ara, principalment, Anglaterra,=20 Portugal i=20 les Set = Prov=C3=ADncies Unides=20 dels Pa=C3=AFsos Baixos van aliar-se amb l'Imperi=20 per oposar-se a l'expansionisme franc=C3=A8s, com tamb=C3=A9, en el cas = angl=C3=A8s, per=20 assegurar la successi=C3=B3 al seu tron de pr=C3=ADnceps protestants; de = fet, la Guerra de=20 Successi=C3=B3 Espanyola s'inscriu dins d'all=C3=B2 que alguns = historiadors anglesos=20 denominen la Segona= Guerra=20 dels Cent Anys, concepte que designa la constant rivalitat = anglofrancesa que=20 exist=C3=AD en tots els conflictes europeus que es donaren entre 1689 i 1815.

La Guerra va finalitzar amb la signatura el 1713 del Tractat = d'Utrecht i el=20 1714 del = Tractat de = Rastatt,=20 en aplicaci=C3=B3 dels quals Felip V fou = reconegut=20 com a rei d'Espanya, per=C3=B2 amb la condici=C3=B3 de renunciar als = seus drets al tron=20 franc=C3=A8s, evitant aix=C3=AD la uni=C3=B3 de les dues corones; l'Imperi=20 va annexionar-se gran part dels antics dominis espanyols a It=C3=A0lia = i als Pa=C3=AFso= s=20 Baixos. Tanmateix, malgrat que Llu=C3=ADs XIV va aconseguir situar = el seu n=C3=A9t al=20 tron espanyol, el Tractat d'Utrecht va significar la fi de l'hegemonia = francesa=20 a Europa i va iniciar l'=C3=A8poca de l'equilibri de poders que es = mantindria fins a=20 la fi de la Primera = Guerra=20 Mundial (1914-1918)

Dins dels regnes hisp=C3=A0nics, la Corona de = Castella va=20 donar suport a Felip de = Borb=C3=B3 mentre=20 que, despr=C3=A9s de 1705,=20 els estats^{[cal citaci=C3=B3]}=20 de la Corona = d'Arag=C3=B3=20 s'alinearen amb el pretendent Carles=20 d'=C3=80ustria. Per aix=C3=B2, el triomf de Felip de Borb=C3=B3 va = significar la fi dels=20 drets i privilegis dels regnes de la Corona = d'Arag=C3=B3, que=20 foren uniformitzats segons les lleis de Castella; a la = Pen=C3=ADnsula, la=20 guerra va durar fins a 1715, amb la = capitulaci=C3=B3 de Mallorca davant=20 de les forces de Felip V.

Taula de continguts

1 Antecedents=20 hist=C3=B2rics=20
2 Preludi=20
3 La Guerra a=20 Europa=20
- 3.1 Primera = Fase=20 1701=E2=80=931703=20
- 3.2 Segona fase = 1704=E2=80=931709=20
- 3.3 La fase = final=20 1710=E2=80=931714=20
- 3.4 El Tractat=20 d'Utrecht
4 La posici=C3=B3 = de la Corona=20 d'Arag=C3=B3=20
- 4.1 Per=C3=ADode=20 1700-1705=20
- 4.2 El triomf = austracista=20 de 1705=20
  
  4.2.1 L'expedici=C3=B3 de=20 1704=20
  4.2.2 El = Pacte de=20 G=C3=A8nova=20
  4.2.3 La = Revolta dels=20 Maulets=20
  4.2.4 Carles = d'=C3=80ustria a=20 Barcelona
- 4.3 Canvis de = mans de=20 Menorca=20
- 4.4 La Batalla=20 d'Almansa=20
- 4.5 La = contraofensiva=20 austracista=20
- 4.6 La = resist=C3=A8ncia de=20 Catalunya=20
  
  4.6.1 Context=20
  4.6.2 El duc = de=20 P=C3=B2puli=20
  4.6.3 El duc = de=20 Berwick=20
  4.6.4 La = Batalla de=20 l'Onze de Setembre=20
  4.6.5 El = Decret de Nova=20 Planta de Catalunya
5 Cronologia dels = fets=20
6 Notes=20
7 Vegeu = tamb=C3=A9=20
8 Enlla=C3=A7os = externs=20

[edita]=20 Antecedents hist=C3=B2rics

A causa de la seva constituci=C3=B3 malaltissa i de les greus = defici=C3=A8ncies mentals=20 i f=C3=ADsiques que pat=C3=AD durant tota la seva vida, resultava del = tot previsible que=20 Carles II = moriria=20 sense descend=C3=A8ncia, per tant en totes les corts europees va = comen=C3=A7ar a=20 discutir-se la q=C3=BCesti=C3=B3 de l'her=C3=A8ncia dels dominis de la = Mona= rquia=20 Hisp=C3=A0nica (Castella, = la Corona = d'Arag=C3=B3, les=20 col=C3=B2nies d'Am=C3=A8rica, les possessions italianes i els dominis = dels Pa=C3=AFsos Baixos).=20 Basant-se en el seu parentiu amb Carles II, dues nissagues reclamaven = l'her=C3=A8ncia=20 hisp=C3=A0nica: els Borb=C3= =B3 francesos i la=20 Casa=20 d'=C3=80ustria.

=20

Llu=C3=ADs XIV (1638=E2=80=931715), pintat per Jacint=20 Rigau, (1701).

Com a fill de la princesa castellana Anna=20 d'=C3=80ustria, Llu=C3=ADs XIV era cos=C3=AD germ=C3=A0 de Carles = II, per la qual cosa, aspirava=20 que la corona espanyola pass=C3=A9s al seu fill Llu=C3=ADs;=20 ara b=C3=A9, com que Llu=C3=ADs tamb=C3=A9 era l'hereu del tron = franc=C3=A8s, aix=C3=B2 obria la=20 possiblitat d'una uni=C3=B3 din=C3=A0stica hispano-francesa que hauria = fet trontollar=20 l'equilibri de les pot=C3=A8ncies europees; a m=C3=A9s, tant Anna com Maria=20 Teresa d'=C3=80ustria, filla de Felip IV de = Castella i=20 III d'Arag=C3=B3 i muller de Llu=C3=ADs XIV, havien renunciat als = seus drets=20 successoris en el moment de casar-se; tanmateix, aquestes ren=C3=BAncies = estaven=20 condicionades al pagament de les dots d'aquestes infantes, que no es va = pagar=20 mai.

El candidat alternatiu a Llu=C3=ADs XIV i els seus descendents era = l'emperador Leopold=20 I, tamb=C3=A9 cos=C3=AD germ=C3=A0 de Carles II; a m=C3=A9s, en el = seu testament, Felip IV, pare=20 de Carles II, havia concedit la successi=C3=B3 hisp=C3=A0nica a la Casa = d'=C3=80ustria.=20 Naturalment, si Leopold heretava els dominis hisp=C3=A0nics, llavors es = tornaria a=20 formar la uni=C3=B3 din=C3=A0stica amb qu=C3=A8, al segle XVI, havia = basat el seu=20 poder Carles=20 I de Castella, I d'Arag=C3=B3 i V del Sacre Imperi = Romanogerm=C3=A0nic.

El 1668, nom=C3=A9s=20 tres anys despr=C3=A9s de l'ascens al tron de Carles II, Leopold I, qui = aleshores=20 encara no tenia fills, havia acceptat la partici=C3=B3 dels dominis = hisp=C3=A0nics entre=20 =C3=80ustries i Borbons tot i que Felip IV, mort el 1665, li havia concedit a = ell tota=20 l'her=C3=A8ncia. Tanmateix, vint-i-un anys despr=C3=A9s, el 1689, Guillem=20 III d'Anglaterra i II d'Esc=C3=B2cia, quan va demanar ajuda a = l'emperador en la=20 Guerra de la Gran=20 Alian=C3=A7a contra Llu=C3=ADs = XIV, va prometre a=20 Leopold I donar-li suport en la seva reivindicaci=C3=B3 de la totalitat = de l'her=C3=A8ncia=20 hisp=C3=A0nica.

Un nou candidat per als trons hisp=C3=A0nics era el Pr=C3=ADncep = Elector Josep = Ferran de=20 Baviera nascut el 1692, n=C3=A9t per via = materna de=20 l'emperador Leopold I. Com que Josep Ferran no pertanyia ni a la Casa = d'=C3=80ustria=20 ni als Borb=C3=B3 sin=C3=B3 a la dinastia Wittelsbach, = l'amena=C3=A7a d'una=20 uni=C3=B3 din=C3=A0stica dels regnes hisp=C3=A0nics amb Fran=C3=A7a o = amb l'Imperi semblava=20 esvanir-se; per aix=C3=B2, malgrat que els dos principals candidats = estaven disposats=20 a renunciar als seus drets en favor de dinastes m=C3=A9s joves com ara = l'arxiduc Carles=20 d'=C3=80ustria, fill segon de Leopold I, o el duc d'Anjou, = n=C3=A9t de=20 Llu=C3=ADs XIV, Josep Ferran, hereu leg=C3=ADtim dels trons = hisp=C3=A0nics segons el testament=20 de Felip IV, esdevingu=C3=A9 el candidat preferit d'Anglaterra i dels = Pa=C3=AFsos=20 Baixos.

A partir de la conclusi=C3=B3 de la Guerra de la Gran=20 Alian=C3=A7a (1697),=20 el tema de la successi=C3=B3 hisp=C3=A0nica va anar esdevenint cada cop = m=C3=A9s candent.=20 Llavors, Anglaterra i Fran=C3=A7a, esgotades pel conflicte, acceptaren = signar el Tractat = de la=20 Haia pel qual es reconeixia Josep Ferran com a hereu de la corona = espanyola,=20 per=C3=B2 repartint els dominis espanyols als Pa=C3=AFsos Baixos i = It=C3=A0lia entre Llu=C3=ADs XIV=20 i Leopold I. Aquesta fou una decisi=C3=B3 presa sense haver consultat = ning=C3=BA de la=20 cort espanyola, on es rebutjava qualsevol partici=C3=B3 dels dominis; = per aix=C3=B2, quan=20 el Tractat es va donar a con=C3=A8ixer, Carles II nomen=C3=A0 hereu = Josep Ferran per=C3=B2=20 deixant clar que li corresponia la totalitat de l'her=C3=A8ncia i no = nom=C3=A9s la part=20 que Anglaterra i Fran=C3=A7a havien decidit.

Josep Ferran va morir sobtadament, v=C3=ADctima de la verola, el 1699, amb la qual cosa va = haver de=20 tornar a plantejar la q=C3=BCesti=C3=B3 success=C3=B2ria. El 1700, Anglaterra i = Fran=C3=A7a=20 ratificaren el Tractat = de=20 Londres, pel qual l'arxiduc Carles d'=C3=80ustria heretava tots els = dominis=20 hisp=C3=A0nics menys les possessions d'It=C3=A0lia que passaven a = Fran=C3=A7a; aquest tractat=20 va desplaure Leopold I que, a m=C3=A9s de no haver-hi pres part, estava = interessat,=20 precisament, en l'obtenci=C3=B3 de les possessions italianes; per la = seva banda, a la=20 cort hisp=C3=A0nica, on el rebuig a la partici=C3=B3 era un=C3=A0nime, = l'octubre del 1700 els membres del = b=C3=A0ndol=20 pro-franc=C3=A8s aconseguiren que Carles II nomen=C3=A9s hereu Felip de = Borb=C3=B3. En aquesta=20 situaci=C3=B3, a Carles d'=C3=80ustria nom=C3=A9s li va quedar = l'opci=C3=B3 d'intentar evitar una=20 possible uni=C3=B3 din=C3=A0stica hispano-francesa, reclamant que, en el = cas que Felip=20 heret=C3=A9s Fran=C3=A7a, la corona espanyola havia de passar al seu = germ=C3=A0 el duc de=20 Berry i, en el cas que aquest mor=C3=ADs sense descend=C3=A8ncia, a = Carles=20 d'=C3=80ustria.

[edita]=20 Preludi

=20

Carles II = d'Espanya=20 darrer rei Habsburg d'Espanya. La seva mort engega la Guerra de = Successi=C3=B3=20 Espanyola.

=20

Felip V de=20 Castella

<= IMG=20 class=3Dthumbimage height=3D282 alt=3D""=20 src=3D"http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/80/Marlborou= gh-duke-first.jpg/170px-Marlborough-duke-first.jpg"=20 width=3D170>=20

<= IMG=20 height=3D11 alt=3D""=20 src=3D"http://ca.wikipedia.org/skins-1.5/common/images/magnify-clip.png" = width=3D15>

El Duc=20 de Marlborough, comandant de les forces imperials, angleses i = holandeses, va=20 inflingir una gran derrota als francesos i els bavaresos a la Batalla de=20 Blenheim.

Quan la not=C3=ADcia del testament de Carles II va arribar a la cort = francesa, els=20 consellers convenceren Llu=C3=ADs XIV que resultava m=C3=A9s segur = acceptar la partici=C3=B3=20 establerta pel Tractat de Londres de 1700 que no pas arriscar-se a haver = d'anar=20 a una guerra per la reivindicaci=C3=B3 del conjunt de l'her=C3=A8ncia = hisp=C3=A0nica.=20 Tanmateix, Jean-Baptiste= =20 Colbert, el secretari d'afers estrangers, va argumentar de manera = bastant=20 reeixida que Fran=C3=A7a, tant si acceptava la totalitat dels dominis = hisp=C3=A0nics com=20 si nom=C3=A9s n'acceptava una part, igualment hauria d'anar a la guerra = contra=20 =C3=80ustria, que no acceptava pas la partici=C3=B3 establerta a = Londres. A m=C3=A9s, segons el=20 testament de Carles II, Felip d'Anjou nom=C3=A9s tenia dues opcions que = eren o b=C3=A9=20 acceptar la totalitat del domini o b=C3=A9 renunciar-hi del tot; si = renunciava,=20 l'her=C3=A8ncia passava al duc de Berry i, si aquest tamb=C3=A9 hi = renunciava, a Carles=20 d'=C3=80ustria. Al final, conscient que les pot=C3=A8ncies = mar=C3=ADtimes -Anglaterra i els Pa=C3=AF= sos Baixos- no=20 li donarien suport en una lluita per obligar els espanyols i els = austr=C3=ADacs a=20 acceptar les condicions del Tractat de Londres, Llu=C3=ADs XIV va = decidir acceptar=20 l'her=C3=A8ncia del seu n=C3=A9t; aix=C3=AD, Carles II va morir l'1 de novembre, = i, el 24 de=20 novembre de 1700,=20 Llu=C3=ADs XIV proclam=C3=A0 rei d'Espanya el duc d'Anjou, = el qual,=20 en principi, heretava la totalitat del domini, rebutjant aix=C3=AD les = condicions del=20 Tractat de Londres. Per la seva banda, com que no disposava del suport = necessari=20 de les elits pol=C3=ADtiques d'Anglaterra i dels Pa=C3=AF= sos Baixos, Guillem=20 III no podia declarar la guerra i, per aix=C3=B2, l'abril de 1701 va recon=C3=A8ixer = Felip com a=20 rei.

El conflicte, doncs, sembla resolt; ara b=C3=A9, Llu=C3=ADs XIV va = adoptar una pol=C3=ADtica=20 massa agressiva impedint a Anglaterra i als Pa=C3=AFsos Baixos comerciar = amb els=20 ports hisp=C3=A0nics, la qual cosa perjudicava seriosament els = interessos comercials=20 d'aquests dos pa=C3=AFsos. Llavors, havent aconseguit el suport dels = seus s=C3=BAbdits,=20 Guillem III va signar el Tractat = de la Haia=20 (1701) amb els Pa=C3=AFsos Baixos i =C3=80ustria, segons el qual, es = reconeixia Felip=20 V com a rei per=C3=B2 obligant-lo a cedir a =C3=80ustria les possessions = italianes i els=20 dominis dels Pa=C3=AFsos Baixos, que, aix=C3=AD, quedaven fora de = l'abast de=20 l'expansionisme franc=C3=A8s; a m=C3=A9s, Anglaterra i els Pa=C3=AFsos = Baixos conservarien els=20 seus drets comercials als regnes hisp=C3=A0nics.

Pocs dies despr=C3=A9s de la signatura del Tractat de la Haia (7 de=20 setembre de 1701), va morir l'ex-rei = Jaume=20 II d'Anglaterra i VII d'Esc=C3=B2cia, exiliat a Fran=C3=A7a des que, = el 1688, Guillem III l'havia = destronat. Tot i que d'en=C3=A7=C3=A0 de la signatura del Tractat de = Rijswijk=20 (1697), = havia=20 reconegut Guillem III com a rei d'Anglaterra i d'Esc=C3=B2cia, ara = Llu=C3=ADs XIV=20 reconegu=C3=A9 com a monarca leg=C3=ADtim el fill de Jaume II, Jaume,=20 la qual cosa va predisposar encara m=C3=A9s l'opini=C3=B3 p=C3=BAblica = anglesa a donar suport=20 als plans de guerra de Guillem III.

Les accions b=C3=A8l=C2=B7liques van comen=C3=A7ar amb la = invasi=C3=B3 del ducat de = Mil=C3=A0, una=20 de les possessions espanyoles d'It=C3=A0lia, per les tropes = austr=C3=ADaques del Pr=C3=ADncep=20 Eugeni de Savoia, la qual cosa va provocar una intervenci=C3=B3 = francesa.=20 Llavors, Anglaterra, els Pa=C3=AFsos Baixos i molts estats alemanys, = principalment Pr=C3=BAssia= i l'Electorat de = Hannover, donaren suport a =C3=80ustria, mentre que Baviera, = l'arquebisbat de=20 Col=C3=B2nia, Portugal i el Ducat de = Savoia=20 s'alinearen amb Fran=C3=A7a.

Fins i tot despr=C3=A9s de la mort de Guillem III (1702), la seva successora = a=20 Anglaterra i Esc=C3=B2cia, la reina Anna= va=20 continuar la guerra assessorada pels seus ministres Godolphin=20 i Marlborough.

A Europa, la guerra tingu=C3=A9 els seus camps de batalla a la = Pen=C3=ADnsula Ib=C3=A8rica,=20 a la zona centro-occidental europea, principalment als Pa=C3=AFsos = Baixos, amb=20 d'altres importants batalles a Alemanya i It=C3=A0lia. El Pr=C3=ADncep = Eugeni de Savoia i=20 el duc de Marlborough es distingiren com a comandants militars als = Pa=C3=AFsos=20 Baixos.

[edita]=20 La Guerra a Europa

[edita]=20 Primera Fase 1701=E2=80=931703

=20

El Duc = de=20 Villars dirigeix la cavalleria cap a la vict=C3=B2ria a la batalla = de Friedlingen.

=20

Felip d'Anjou nomena el duc de = Berwick Duc de=20 Fitz-James al Pariatge=20 de Fran=C3=A7a, despr=C3=A9s d'haver ven=C3=A7ut els aliats a la Batalla = d'Almansa.=20 Pintura de Jean = Auguste=20 Dominique Ingres.

El 1702, Eugeni de=20 Savoia va lluitar a It=C3=A0lia, on el comandant franc=C3=A8s era el Duc de=20 Villeroy, a qui Eugeni va derrotar i capturar a la Batalla de = Cremona=20 l'1 de=20 febrer. Villeroi va ser aleshores substitu=C3=AFt pel duc de=20 Vend=C3=B4me, qui, malgrat el resultat incert de la Batalla de = Luzzara=20 (agost) i una superioritat num=C3=A8rica de tropes, no va aconseguir = expulsar Eugeni=20 d'It=C3=A0lia.

Mentrestant, Marlborough va dirigir una for=C3=A7a combinada = d'anglesos,=20 holandesos i alemanys als Pa=C3=AFsos Baixos, on va capturar moltes = places=20 importants, principalment Lieja. Al = Rin, un=20 ex=C3=A8rcit imperial=20 dirigit per Llu=C3=ADs=20 de Baden va prendre Landau el setembre, = per=C3=B2=20 l'amena=C3=A7a damunt d'Als=C3=A0cia va aturar-se arran de l'entrada a = la guerra dins del=20 b=C3=A0ndol franc=C3=A8s de l'elector Maximili=C3=A0=20 II Manuel de Baviera. El Pr=C3=ADncep Llu=C3=ADs va ser obligat a = retirar-se m=C3=A9s enll=C3=A0=20 del Rin, on el derrot=C3=A0 l'ex=C3=A8rcit franc=C3=A8s del duc de = Villars a Friedlingen<= /A>.=20 L'almirall angl=C3=A8s Sir=20 George Rooke va aconseguir una important vict=C3=B2ria a la Batalla= de la=20 badia de Vigo on va destruir totalment la flota espanyola = d'=C3=8Dndies i va=20 capturar tones de plata americana.

Marlborough entr=C3=A0 a Bonn el 1703 i for=C3=A7=C3=A0 = l'elector de Col=C3=B2nia a=20 marxar cap a l'exili; tanmateix, no va aconseguir prendre Anvers i els = francesos=20 venceren a Alemanya. Un ex=C3=A8rcit franco-bavar=C3=A8s, dirigit pel = duc de Villars i pel=20 Maximili=C3=A0 Manuel de Baviera derrot=C3=A0 les tropes imperials de = Llu=C3=ADs de Baden i de=20 Hermann=20 Stirum, per=C3=B2 la timidesa de l'elector va impedir dur a terme = una marxa sobre=20 Viena, per la qual cosa, Villars va dimitir. Tot i aix=C3=AD, van = continuar les=20 vict=C3=B2ries franceses al sud d'Alemanya amb un nou ex=C3=A8rcit = dirigit per Camille=20 de Tallard, triomfant al Palatinat, amb la qual cosa es va tornar a=20 plantejar de nou la possibilitat d'atacar Viena.

Ara b=C3=A9, en l'=C3=A0mbit diplom=C3=A0tic, a finals de 1703, Fran=C3=A7a va = patir el rev=C3=A9s de=20 la decisi=C3=B3 de Pere II de = Portugal=20 i de V=C3=ADctor=20 Amadeu II de Savoia de passar-se al b=C3=A0ndol austr=C3=ADac; a = m=C3=A9s, si, en un=20 principi, els anglesos estaven disposats a acceptar Felip d'Anjou com a = rei=20 d'Espanya, ara consideraven millor per als seus interessos comercials el = domini=20 dels regnes hisp=C3=A0nics per Carles d'=C3=80ustria, qui aix=C3=AD = esdevindria Carles=20 III de Castella i d'Arag=C3=B3.

[edita]=20 Segona fase 1704=E2=80=931709

El 1704, el pla=20 dels francesos era usar com l'ex=C3=A8rcit de Villeroi als Pa=C3=AFsos = Baixos per aturar=20 l'aven=C3=A7 de les tropes de Marlborough, mentre Tallard mentre les = forces=20 franco-bavareses dirigides per Maximili=C3=A0 de Baviera i Ferdinand de = Marsin,=20 el substitut de Villars, marxessin cap a Viena. Ara b=C3=A9, el canvi de = b=C3=A0ndol de=20 Portugal va permetre a Carles d'=C3=80ustria desembarcar a Lisboa el 20 = de juny=20 de 1704 = acompanyat=20 d'un ex=C3=A8rcit angl=C3=A8s liderat per Lord = Peterborough i=20 d'una esquadra anglo-holandesa dirigida per Cloudesley=20 Shovell i Lord Peterborough.

Ignorant els desitjos dels holandesos, que s'estimaven m=C3=A9s = mantenir les seves=20 tropes als Pa=C3=AFsos Baixos, va dirigir les forces angleses i = holandeses cap al sud=20 d'Alemanya; mentrestant, Eugeni de Savoia va dirigir-se cap al nord des = d'It=C3=A0lia=20 amb l'ex=C3=A8rcit austr=C3=ADac per tal d'evitar l'atac de Viena pels = franco-bavaresos.=20 Despr=C3=A9s d'haver-se trobar, les tropes de Marlborough i d'Eugeni de = Savoia van=20 enfrontar-se als francesos dirigits per Tallard a la Batalla de = Blenheim,=20 la qual result=C3=A0 un =C3=A8xit rotund per a Marlborough i Eugeni, = fins al punt que=20 Baviera va retirar-se de la guerra. Aquell mateix any, actuant en nom de = Carles=20 III de Castella i d'Arag=C3=B3, els anglesos ocuparen Gibraltar, = a Castella, = amb=20 participaci=C3=B3 catalana i amb = l'ajuda de=20 les tropes holandeses del pr=C3=ADncep Jordi de = Hessen-Darmstadt, amb la qual cosa, a partir d'aleshores, els = anglesos=20 posse=C3=AFren la clau de la Mediterr=C3=A0nia.

Despr=C3=A9s de la Batalla de Blenheim, Marlborough marx=C3=A0 cap = als Pa=C3=AFsos Baixos i=20 Eugeni de Savoia se'n torn=C3=A0 cap a It=C3=A0lia. El 1705, malgrat els seus = =C3=A8xits contra=20 Villeroi a la Batalla=20 d'Elixheim, el pla de Marlborough d'envair Fran=C3=A7a pel Mosel=C2=B7la va fracassar; per=20 altra banda, no van arribar a cap resultat clar els enfrontaments de = Villars i=20 Llu=C3=ADs de Baden al Rin=20 ni tampoc els del duc de Vend=C3=B4me i d'Eugeni de Savoia a = It=C3=A0lia. Aquesta situaci=C3=B3=20 de bloqueig va trencar-se el 1706 quan Marlborough va = expulsar=20 les tropes franceses dels = Pa=C3=AFsos Baixos=20 espanyols despr=C3=A9s d'haver aconseguit derrotar Villeroi a la Batalla=20 de Ramillies el maig, la qual cosa li va permetre apoderar-se d'Anvers i = de Dunkerque. Per=20 la seva banda, el setembre, despr=C3=A9s que el duc de Vend=C3=B4me = marx=C3=A9s per fer-se=20 c=C3=A0rrec de l'ex=C3=A8rcit dels Pa=C3=AFsos Baixos, el pr=C3=ADncep = Eugeni i V=C3=ADctor=20 Amadeu II de Savoia inflingiren una greu derrota al = duc=20 d'Orleans i a Marsin a la Batalla=20 de Tor=C3=AD, despr=C3=A9s de la qual, els francesos hagueren de = marxar d'It=C3=A0lia al=20 final d'aquell any.

Despr=C3=A9s de l'expulsi=C3=B3 dels francesos d'Alemanya, = It=C3=A0lia i els Pa=C3=AFsos Baixos,=20 l'acci=C3=B3 de la guerra pass=C3=A0 a la Pen=C3=ADnsula Ib=C3=A8rica. = El 1706, el general = portugu=C3=A8s Marqu=C3= =AAs das Minas va=20 envair Castella des de Portugal, arribant, fins i tot, a prendre Madrid, ciutat, = per=C3=B2, que fou=20 recuperada per un ex=C3=A8rcit comandat per Felip de Borb=C3=B3 i pel duc de = Berwick. El 1707, el comte de = Galway va fer=20 un altre intent de prendre Madrid, per=C3=B2 el duc de Berwick el = derrot=C3=A0 a la Batalla = d'Almansa el=20 25=20 d'abril; a partir d'aleshores, la guerra a la Pen=C3=ADnsula va = desenvolupar-se=20 en tot un seguit d'escaramusses sense cap resultat decisiu.

=20

El Pr=C3=ADncep Eugeni de Savoia pintat per Jacob=20 van Schuppen. El Pr=C3=ADncep Eugeni fou un dels mes grans generals = austracistes.=20 Va lluitar juntament amb Marlborough a Blenheim, = Oudenarde=20 i Malplaquet.

El 1707, la guerra=20 de successi=C3=B3 va unir-se breument a la Gran=20 Guerra del Nord que, simult=C3=A0niament, s'estava esdevenint a = l'Europa=20 septentrional. Carles=20 XII de Su=C3=A8cia va arribar a Sax=C3=B2nia perseguint l'elector Frederic=20 August I, a qui va obligar a renunciar al tron de Pol=C3=B2nia. = Llavors, tant els=20 francesos com els aliats intentaren atraure's el rei de Su=C3=A8cia. Els = francesos=20 miraren d'aconseguir que dirig=C3=ADs les seves tropes contra = l'emperador Josep=20 I qui havia donat suport a Frederic August de Sax=C3=B2nia; = tanmateix, Carles=20 XII, que es veia com el defensor de l'Europa protestant, condemnava el = tracte=20 donat per Llu=C3=ADs XIV als hugonots, com tampoc = no sentia=20 cap inter=C3=A8s pel conflicte de l'Europa occidental; per aix=C3=B2, = dirig=C3=AD els seus=20 objectius cap a R=C3=BAssia i decid=C3=AD no intervenir en la guerra de = successi=C3=B3.

A finals de 1707,=20 el Pr=C3=ADncep Eugeni va intentar envair Fran=C3=A7a des d'It=C3=A0lia, = per=C3=B2 fou aturat pels=20 francesos. Mentrestant, Marlborough s'estava als Pa=C3=AFsos Baixos = entretingut en la=20 conquesta d'innombrables fortaleses. El 1708, els ex=C3=A8rcits = de Marlborough=20 s'enfrontaren als francesos, afeblits a causa de la mala relaci=C3=B3 = entre els seus=20 dos principals dirigents el duc=20 de Borgonya, n=C3=A9t de Llu=C3=ADs XIV i germ=C3=A0 de Felip de = Borb=C3=B3, i el duc de=20 Vend=C3=B4me, ocasionada pels errors estrat=C3=A8gics del duc de = Borgonya, qui, ajornant=20 la decisi=C3=B3 d'atacar, va donar temps a Marlborough d'unir les seves = tropes a les=20 d'Eugeni de Savoia, la qual cosa va dur a la derrota francesa d'Oudenarde,=20 seguida per la caiguda de Lilla; mentrestant, a = It=C3=A0lia, els=20 austr=C3=ADacs saquejaren la ciutat de Forl=C3=AC.

Despr=C3=A9s de les desfetes d'Oudenarde i de Lilla, Llu=C3=ADs XIV = es va veure for=C3=A7at=20 a negociar; per aix=C3=B2, va enviar el Marqu=C3=A8s de Torcy, el seu = ministre d'afers=20 estrangers, a entrevistar-se amb els aliats a La Haia. El rei de = Fran=C3=A7a estava=20 disposat a cedir totes les possessions espanyoles als Aliats, = conformant-se=20 nom=C3=A9s amb el domini de N=C3=A0pols;=20 estava disposat, fins i tot, a proporcionar diners per ajudar a = foragitar Felip=20 de Borb=C3=B3 dels regnes peninsulars. Tanmateix, els aliats intentaren = imposar unes=20 condicions m=C3=A9s humiliants encara: obligar Llu=C3=ADs XIV a dur les = seves tropes a la=20 Pen=C3=ADnsula per destronar el seu n=C3=A9t. Rebutjant aquest tracte, = el rei de Fran=C3=A7a va=20 decidir continuar la lluita.

El 1709, despr=C3=A9s=20 de tres intents d'invasi=C3=B3 de Fran=C3=A7a, Marlborough i Eugeni de = Savoia aconseguiren=20 avan=C3=A7ar cap a Par=C3=ADs; a la Batalla=20 de Malplaquet, aquests dos generals aliats derrotaren les tropes del = duc de=20 Villars, per=C3=B2 patiren moltes baixes en les seves tropes; = despr=C3=A9s, els aliats=20 prengueren Mons, per=C3=B2=20 no pogueren explotar la vict=C3=B2ria, amb la qual cosa, la invasi=C3=B3 = de Fran=C3=A7a qued=C3=A0=20 aturada.

[edita]=20 La fase final 1710=E2=80=931714

El 1710, els=20 Aliats van dirigir una ofensiva a la Pen=C3=ADnsula Ib=C3=A8rica, en la = qual el comte=20 de Stanhope va aconseguir arribar a Madrid juntament amb Carles = d'=C3=80ustria,=20 per=C3=B2 fou obligat a rendir-se a Brihuega=20 quan arribaren refor=C3=A7os de Fran=C3=A7a. A partir d'aleshores, = per=C3=B2, l'alian=C3=A7a=20 anti-borb=C3=B2nica va comen=C3=A7ar a desfer-se. A Gran = Bretanya,=20 Marlborough va comen=C3=A7ar a perdre-hi influ=C3=A8ncia, sobretot = despr=C3=A9s que a la cort=20 de la reina Anna= , la seva=20 dona Sarah=20 Churchill, Duquessa de Marlborough caigu=C3=A9s en desgr=C3=A0cia; = per altra banda, al=20 Parlament, va caure el govern dels Whig,=20 que havia donat suport a la guerra, i el nou govern Tory va = buscar fer la=20 pau.

Per altra banda, el 1711 va morir sense = descend=C3=A8ncia=20 masculina l'emperador Josep=20 I, amb la qual cosa, la corona pass=C3=A0 al seu germ=C3=A0 Carles = d'=C3=80ustria, qui aix=C3=AD=20 esdevingu=C3=A9 l'emperador Carles=20 VI del Sacre Imperi Romanogerm=C3=A0nic; llavors, molts dels = dirigents de les=20 pot=C3=A8ncies aliades van veure el domini dels regnes hisp=C3=A0nics = per l'emperador=20 Carles VI com un perill per a l'equilibri europeu, i comen=C3=A7aren a = considerar com=20 un mal menor recon=C3=A8ixer Felip de Borb=C3=B3 com a rei d'Espanya. En = aquestes=20 circumst=C3=A0ncies, Marlborough va aconseguir prendre Bouchain=20 despr=C3=A9s d'haver derrotat Villars, per=C3=B2 fou cridat a Gran = Bretanya a finals=20 d'any, i es design=C3=A0 per substituir-lo el Duc=20 d'Ormonde.

En secret i actuant al marge dels austr=C3=ADacs i dels holandesos, = el secretari=20 d'estat brit=C3=A0nic Henry=20 St John va iniciar converses amb el Marqu=C3=A8s de Torcy. Per la = seva banda, el=20 duc d'Ormonde no va dur les tropes brit=C3=A0niques a l'atac, amb la = qual cosa,=20 despr=C3=A9s de la Batalla=20 de Denain, en qu=C3=A8 Eugeni de Savoia no va poder comptar amb = l'auxili del Duc=20 d'Ormonde, el Duc de Villars va poder recuperar gran part del terreny = perdut=20 pels francesos.

La signatura del Tractat = d'Utrecht (1713) va = posar fi a la=20 guerra de Gran Bretanya i els Pa=C3=AFsos Baixos contra Fran=C3=A7a; = mentre que la guerra=20 entre Fran=C3=A7a i =C3=80ustria va continuar fins que, el 1714, van ratificar-se = els tractats=20 de Rastatt i = Baden.=20 Per part espanyola, la Guerra de Successi=C3=B3 tingu=C3=A9 un = ep=C3=ADleg en la Guerra=20 de la Qu=C3=A0druple Alian=C3=A7a (1718-1720) motivada per = l'intent de Felip V d'apoderar-se = de=20 Sardenya i Sic=C3=ADlia, territoris a qu=C3=A8 havia hagut de renunciar = al Tractat=20 d'Utrecht.

[edita]=20 El Tractat d'Utrecht

=20

Aquest mapa mostra les fronteres europees = despr=C3=A9s del Tractat = d'Utrecht i=20 del Tractat de Rastatt.

Article principal: Tractat=20 d'Utrecht

Segons el Tractat d'Utrecht, que va signar-se l'11 d'abril de 1713, es reconeixia com a = rei=20 d'Espanya Felip de Borb=C3=B3, el qual, per=C3=B2, renunciava als seus = drets successoris=20 sobre Fran=C3=A7a, tot i que a Fran=C3=A7a hi hagu=C3=A9 qui considerava = il=C2=B7leg=C3=ADtima aquesta=20 ren=C3=BAncia. Per altra banda, els dominis de la Corona espanyola = quedaven redu=C3=AFts a=20 la Pen=C3=ADnsula i Am=C3=A8rica, perqu=C3=A8 Felip V va haver de = cedir els = Pa=C3=AFsos Baixos=20 espanyols, N=C3=A0pols,=20 el Ducat de = Mil=C3=A0 i el=20 Regne de = Sardenya a=20 l'emperador Carles VI, aix=C3=AD com Sic=C3=ADlia=20 i parts del Milanesat a V=C3=ADctor=20 Amadeu II de Savoia, i Menorca i Gibraltar a Gran = Bretanya. A=20 m=C3=A9s, va haver de garantir als brit=C3=A0nics el monopoli de la trata d'esclaus a = Am=C3=A8rica=20 durant trenta anys.

Quant a Fran=C3=A7a; no es va dur a terme cap dels projectes = austr=C3=ADacs concebuts=20 des de mitjans del segle XVII de fer = retrocedir=20 l'expansi=C3=B3 francesa cap al Rin i els Pa=C3=AFsos Baixos. Llu=C3=ADs = XIV va acceptar deixar=20 de donar suport a les reivindicacions al tron brit=C3=A0nic del = Pretendent Jaume=20 Francesc Eduard Stuart, fill de Jaume=20 II d'Anglaterra i VII d'Esc=C3=B2cia, i recon=C3=A8ixer com a = leg=C3=ADtima sobirana la=20 reina Anna. A = l'Am=C3=A8rica=20 del Nord, Llu=C3=ADs XIV va admetre la sobirania brit=C3=A0nica sobre la = Terra=20 de Rupert i l'illa de Terranova com = tamb=C3=A9 va haver=20 de cedir a Gran Bretanya Ac=C3=A0dia = i l'illa caribenya=20 de Saint=20 Kitts.

Als holandesos, se'ls va permetre conservar algunes places fortes als = Pa=C3=AFsos Baixos=20 austr=C3=ADacs (= espanyols fins=20 el 1713) = com tamb=C3=A9 es=20 quedaren amb una part de l'antic domini espanyol de Guelders.

Despr=C3=A9s del Tractat d'Utrecht, els Pactes = de Fam=C3=ADlia=20 entre les dues branques borb=C3=B2niques -la de Madrid i la de = Par=C3=ADs- van forjar una=20 alian=C3=A7a entre Espanya i Fran=C3=A7a que es va mantenir fins que = l'esclat de la Revol= uci=C3=B3 Francesa=20 va dur a la Guerra Gran. Per = altra=20 banda, el Tractat d'Utrecht va confirmar la relegaci=C3=B3 d'Espanya al = paper de=20 pot=C3=A8ncia de segon ordre dins d'Europa, fet que ja havia = comen=C3=A7at el 1648 amb la = Pau de = Westf=C3=A0lia.

[edita]=20 La posici=C3=B3 de la Corona = d'Arag=C3=B3

[edita]=20 Per=C3=ADode 1700-1705

v =E2=80=A2 d =E2=80=A2 e La Guer= ra de=20 Successi=C3=B3 a la Corona=20 d'Arag=C3=B3 (1704-1714)

Barcelo= na=20 1704 - Congost -=20 Montju=C3=AFc=20 - Barcelona= =20 1705 Sant=20 Mateu - Vila-real=20 - X=C3=A0tiva=20 1706 - Barcelona= =20 1706 X= =C3=A0tiva=20 1707 - D=C3= =A9nia=20 - Lleida=20 - Morella= =20 - Ares = - Tortosa= Almenar -=20 Girona=20 - Prats de=20 Rei - Cardona Barc= elona=20 1713-14 - Bra=C3=A7=20 Militar - Arb=C3= =BAcies

VPHISMILCAT=20 =E2=80=A2 Hist=C3=B2ria=20 militar de = Catalunya

La fi de la Guerra dels=20 Segadors havia significat una retallada del poder de les = institucions ja=20 que, despr=C3=A9s de la rendici=C3=B3 de Barcelona a les tropes Joa= n Josep=20 d'=C3=80ustria el 1652, la corona havia = assumit el=20 control de la Insaculaci=C3= =B3, =C3=A9s a dir, el=20 proc=C3=A9s mitjan=C3=A7ant el qual s'elegien els consellers de les = institucions. Per=20 altra banda, si el 1641 les tensions entre = la corona = i les=20 institucions havien dut Pau Claris a = proclamar Llu=C3=ADs XIII de=20 Fran=C3=A7a comte de = Barcelona, a=20 finals del segle XVII, hi = havia a=20 Catalunya un fort sentiment antifranc=C3=A8s motivat pel record del Tractat dels = Pirineus i dels intents de Llu=C3=ADs XIV de completar el seu domini = de Catalunya=20 amb l'annexi=C3=B3 del Principat, objectiu que no abandon=C3=A0 fins a = la signatura del Tractat de = Ryswick=20 (1697), = poc despr=C3=A9s=20 que els francesos haguessin arribat a ocupar Barcelona.

Al Principat = de=20 Catalunya, durant el darrer ter=C3=A7 del segle XVII, havia = aparegut=20 una nova classe social, semblant a la valenciana, composta per = productors i=20 exportadors, els quals aspiraven a desenvolupar un capitalisme comercial = inspirat en el model d'Holanda= . Aquest=20 grup havia elaborat un projecte de recuperaci=C3=B3, amb el qual = Catalunya es=20 recuperaria del per=C3=ADode d'atonia i decad=C3=A8ncia que havia viscut = des de finals del=20 segle XV.=20 L'objectiu d'aquest sector, conegut com a regeneracionista, era usar les = Constitucio= ns i=20 les tradicionals institucions catalanes (la Ge= neralitat, les=20 Corts, el Consell de = Cent) per=20 promoure una regeneraci=C3=B3 social i econ=C3=B2mica del pa=C3=ADs. Una = persona representativa=20 d'aquest corrent regeneracionista fou Narc=C3=ADs=20 Feliu de la Penya, autor del llibre "F=C3=A8nix=20 de Catalu=C3=B1a, compendio de sus antiguas grandezas y medios para = renovarlas",=20 publicat el 1683.

Malgrat tot, en un principi, els regnes de la Corona d'Arag=C3=B3 van = acceptar com=20 a rei Felip de Borb=C3=B3, qui, entre 1701 i 1702, celebr=C3=A0 Corts = de Catalunya=20 -les primeres des de 1636- i jur=C3=A0 els = furs i=20 constitucions del Principat. Ara b=C3=A9, els sectors regeneracionistes, = recelosos=20 d'un pr=C3=ADncep franc=C3=A8s com ho era Felip de Borb=C3=B3 i = desitjant recuperar la=20 llibertat que havien tingut les institucions catalanes abans de 1652, van comen=C3=A7ar a = veure el=20 suport a la candidatura de Carles d'=C3=80ustria com el mitj=C3=A0 per = assolir els seus=20 objectius pol=C3=ADtics.

= =20

Carles d'=C3=80ustria, =C3=A9s a dir,Carles=20 III de Castella i d'Arag=C3=B3

[edita]=20 El triomf austracista de 1705

[edita]=20 L'expedici=C3=B3 de 1704

El 27 de=20 maig de 1704 un=20 estol de 30 vaixells anglesos i 18 d'holandesos comandats per l'almirall = Roorke=20 i amb Jordi de = Darmstadt al=20 front, amb uns 1.200 soldats d'infanteria es presenta davant de Barcelo= na=20 amb la intenci=C3=B3 de prendre-la per per la for=C3=A7a. Es confiava = amb els conspiradors=20 per=C3=B2 l'acci=C3=B3 est=C3=A0 mal preparada i la ciutat es pos=C3=A0 = a les ordres del virrei Francis= co=20 Fern=C3=A1ndez de Velasco, qui va sol=C2=B7licitar la formaci=C3=B3 = de la Coronela de=20 Barcelona, amb cinc mil homes, per refor=C3=A7ar als set-cents = infants i cent=20 vuitanta soldats de cavalleria de la guarnici=C3=B3, entre la ciutat i = Montju=C3=AFc. Per=20 aix=C3=B2 l'estol fug=C3=AD despr=C3=A9s d'haver bombardejat Barcelona = el 31 de maig.

[edita]=20 El Pacte de G=C3=A8nova

Malgrat el frac=C3=A0s del 1704, el 17 de maig de 1705 els austracistes = catalans,=20 coneguts tamb=C3=A9 com "Els = Vigatans", signaren=20 amb representants anglesos el Pacte = de G=C3=A8nova, pel=20 qual, a canvi de rebre'n ajuda militar, es comprometien a = col=C2=B7laborar en la=20 lluita dels aliats contra Felip de Borb=C3=B3 cosa que duia a = recon=C3=A8ixer com a sobir=C3=A0=20 Carles d'=C3=80ustria. Un mes m=C3=A9s tard, el 20 de juny del = 1705, els=20 comissionats Dom=C3=A8= nec Perera i Antoni=20 de Peguera i d'Aimeric es reunirien a la capital de la Rep=C3=BAblica de=20 G=C3=A8nova, per tal de signar el pacte amb Mitford=20 Crowe, l'enviat de la reina Anna I=20 d'Anglaterra.

Segons l'expressi=C3=B3 de l'historiador Ferran = Soldevila, el desig dels austracistes catalans era "canviar la seva = situaci=C3=B3=20 dins la monarquia espanyo= la"

[edita]=20 La Revolta dels Maulets

Des del 1704, Francesc=20 D=C3=A0vila, qui probablement era un l=C3=ADder de la Segona = Germania que=20 havia escapat de la repressi=C3=B3, va trescar per tot el sud del Regne = de Val=C3=A8ncia=20 explicant als camperols que Carles d'=C3=80ustria estava disposat a = abolir tots els=20 drets dels nobles. Poc despr=C3=A9s del setg= e de=20 Gibraltar (5 de setembre de = 1704 - 31 de=20 mar=C3=A7 de 1705),=20 amb l'ajut de l'estol angl=C3=A8s, els austracistes conqueriren D=C3=A8nia i = altres places=20 com ara Alzira;=20 quan Joan = Baptista=20 Basset desembarc=C3=A0 a Altea l'agost del 1705 comen=C3=A7=C3=A0 la = revolta dels maule= ts.

Basset va cavalcar fins a Val=C3=A8ncia, via D=C3=A9nia, = Gandia i Alzira, sense trobar-hi = cap=20 resist=C3=A8ncia important. Quan els nobles borb=C3=B2nics o les = fortaleses tractaren de=20 resistir hi trobaren vilatans armats que els for=C3=A7aren a fugir-ne. = El Virrei,=20 juntament amb el duc de Gandia, una llarga llista de nobles i botiflers = comen=C3=A7aren a fugir,=20 no cap a Val=C3=A8ncia, sin=C3=B3 cap a Castella.

La ciutat de Val=C3=A8ncia va obrir les portes a l'ex=C3=A8rcit = maulet sense=20 resist=C3=A8ncia. M=C3=A9s aviat al contrari, l'entusiasme popular fou = immens. Alhora=20 arribaven not=C3=ADcies de l'al=C3=A7ament austracista al Principat, on = les ciutats havien=20 foragitat l'ex=C3=A8rcit "felipista", i de Barcelona, on el propi Carles = III havia=20 desembarcat triomfalment. Aix=C3=B2 ajud=C3=A0 a escampar la revolta des = de Vinar=C3=B2s= i Benicarl=C3=B3= a=20 Vila-real i=20 Cas= tell=C3=B3, on els=20 maulets es feren forts. Un cop Basset es va establir a Val=C3=A8ncia, = exercint de=20 Virrei en la pr=C3=A0ctica, i amb la major part del regne sota el = control dels=20 maulets (=C3=A7=C3=B2 =C3=A9s, camperols armats), la seua primera mesura = va ser abolir tots els=20 tributs senyorials.

Fins i tot va anar-hi m=C3=A9s lluny i, amb la dubtosa legalitat del = seu c=C3=A0rrec,=20 va deixar de pagar tot impost a la corona. A m=C3=A9s a m=C3=A9s, va = abolir el "dret de=20 portes", un impopular impost sobre els productes de les col=C3=B2nies a = Val=C3=A8ncia. Va=20 tolerar, i en certa manera atiar, la persecuci=C3=B3, l'arrest i = l'expulsi=C3=B3 dels=20 ciutadans francesos, principalment mercaders, que eren considerats per = la plebs=20 com a enemics i pels mercaders locals com a perillosos competidors.

=C3=92bviament, les relacions amb les Pot=C3=A8ncies = mar=C3=ADtimes, aliades amb=20 Carles III, es varen restablir, reprenent el tr=C3=A0fic de mercaderies = com abans.=20 Alhora, Basset i els maulets arrestaven i desallotjaven els = botiflers m=C3=A9s=20 importants, requisant les seues possessions.

El domini dels maulets -pagesos revoltats- sobre l'austracisme = valenci=C3=A0 fou=20 tan clar que un significat borb=C3=B3nic como ho era el pare Josep=20 Manuel Minyana va decidir donar el t=C3=ADtol "De bello rustico = valentino"=20 (=3DSobre la guerra rural valenciana) al llibre que, anys despr=C3=A9s, = va escriure=20 sobre la hist=C3=B2ria de la guerra de successi=C3=B3 al Regne de = Val=C3=A8ncia. Per altra=20 banda, un cop acabada la guerra, molts nobles valencians es queixaren a = Felip V que = l'abolici=C3=B3 dels Furs del Regne = de Val=C3=A8ncia era=20 una mesura injusta perqu=C3=A8, en la seva majoria, la noblesa = valenciana se li havia=20 mantingut fidel.

Com que l'ex=C3=A8rcit pag=C3=A8s dels maulets no era capa=C3=A7 de = resistir els atacs de=20 les forces borb=C3=B2niques, Basset va demanar ajuda al Rei, =C3=A9s a = dir, a Carles III=20 de Castella i d'Arag=C3=B3, el qual va enviar a Val=C3=A8ncia un = contingent angl=C3=A8s dirigit=20 per Charles Mordaunt, = Lord=20 Peterborough, amb el qual tamb=C3=A9 hi viatj=C3=A0 el comte de = Cardona, encarregat=20 pel Rei de posar fi als excessos plebeus de Basset i els seus maulets;=20 evidentment, l'abolici=C3=B3 dels tributs de la corona privava Carles = III dels seus=20 ingressos del Regne de Val=C3=A8ncia. Aix=C3=AD doncs, Cardona i = Peterborough van=20 empresonar alguns col=C2=B7laboradors de Basset sota l'acusaci=C3=B3 = d'haver confiscat=20 indegudament b=C3=A9ns dels francesos i dels botiflers; per altra banda, = les=20 autoritats reials van fer sortir Basset de Val=C3=A8ncia, on gaudia de = for=C3=A7a=20 popularitat, enviant-lo primer a Alzira i despr=C3=A9s a X=C3=A0tiva, = encoratjant-lo a=20 prendre part en les lluites.

Durant les celebracions populars per l'entrada de Carles III a Madrid = (27 = de juny=20 de 1706), = Peterborough va enviar en secret tropes a X=C3=A0tiva, amb l'ordre = d'arrestar Basset=20 i empresonar-lo en una fortalesa en mans angleses. Ara b=C3=A9, quan la = not=C3=ADcia es=20 feu p=C3=BAblica, el poble es revolt=C3=A0. A Val=C3=A8ncia els crits de = "Visca Basset,=20 abans que Carles III" demostraven, en cas de dubte, quin era el = sentiment=20 majoritari dels valencians. De fet, Peterborough va haver de girar els = canons=20 per fer-los apuntar a l'interior de la ciutat i controlar la plebs. Les=20 manifestacions de protesta duraren dies, s'enviaren cartes al Rei a = Barcelona, i=20 hi hagu=C3=A9 arreu declaracions p=C3=BAbliques en favor de Basset i les = seues reformes;=20 tanmateix, conscients que una vict=C3=B2ria borb=C3=B2nica significaria = la restauraci=C3=B3 del=20 r=C3=A8gim senyorial enderrocat el 1704, aturaren les = protestes,=20 creient que el Rei Carles repararia la injust=C3=ADcia i alliberaria = Basset quan an=C3=A9s=20 a Val=C3=A8ncia.

[edita]=20 Carles d'=C3=80ustria a Barcelona

El 1705, l'arxiduc=20 Carles embarc=C3=A0 a Lisboa en direcci=C3=B3 = al=20 Mediterrani. S'atura a Altea on fou proclamat = Rei i la=20 revolta valenciana dels maule= ts s'estengu=C3=A9=20 liderada per Joan Baptista = Basset. Mentretant, alentats constantment pel pr=C3=ADncep Jordi de = Darmstadt,=20 escamots armats barraren el pas als borb=C3=B2nics a la plana de Vic. La flota de = l'Arxiduc, formada=20 per 180 vaixells amb 9.000 soldats anglesos, holandesos i austriacs i = 800=20 cavalls sota el comandament de Lord = Peterborough,=20 l'holand=C3=A8s Shrattenbach i Jordi de Darmstadt arrib=C3=A0 a = Barcelona el 22 = d'agost=20 de 1705.

Davant del setge= dels=20 austracistes, les autoritats barcelonines es mantingueren fidels a Felip d'Anjou i = proposaren=20 formar la Coronela, mentre la = poblaci=C3=B3=20 vacil=C2=B7l=C3=A0; mentrestant, els vigatans s'al=C3=A7aren i en = baixaren uns 1.000 armats per=20 unir-se al desembarcament, que a la Batalla de=20 Montju=C3=AFc capturen la fortalesa, des de la qual bombardejarien = la ciutat.

Barcelona, envoltada de les tropes aliades va rendir-se el 9=20 d'octubre i el Virrei de = Catalunya=20 Francis= co=20 Antonio Fern=C3=A1ndez de Velasco i Tovar sign=C3=A0 la = capitulaci=C3=B3; fou aleshores=20 quan la ciutat s'aixec=C3=A0 contra Velasco. El 22 d'octubre = entra a=20 Barcelona l'Arxiduc=20 Carles, que el 7 de novembre de = 1705 jura = les=20 constitucions catalanes, i fou proclamat rei -Carles III-.

Entre 1705 i 1706, Carles = III va=20 celebrar unes Corts Catalanes a Barcelona en les quals va concedir = moltes de les=20 reivindicacions dels regeneracionistes, entre les quals, el control de = les=20 insaculacions. A m=C3=A9s, hom havia proclamat Carles III rei del = Principat i Comtats=20 de Rossell=C3=B3 i Cerdanya, indicant aix=C3=AD una clara voluntat de = recuperar els territoris = perduts en=20 el Tractat dels = Pirineus. Per la seva banda, a Castella, els cercles borb=C3=B2nics = van presentar=20 les concessions atorgades per Carles III a les corts de Barcelona com si = fossin=20 un projecte de sotmetre tota la corona espanyola al domini de = Catalunya.

El 3=20 d'abril de 1706,=20 les tropes borb=C3=B2niques posaren setge= a=20 Barcelona amb un contingent de 18.000 soldats comandats per Ren=C3=A9 de Froulay=20 de Tess=C3=A9 i amb l'estol del Comte=20 de Tolosa. Felip de Borb=C3=B3 mateix acompanyava l'expedici=C3=B3 i = va arribar a=20 establir-se a Sarri= =C3=A0. Per=20 defensar Barcelona l'Arxiduc=20 Carles comptava amb 8.500 homes: 4.500 membres de la Coronela, 2.000=20 infants entre brit=C3=A0nics, alemanys i holandesos, uns 1.000 catalans = regulars=20 enquadrats en el Regiment=20 de Reials Gu=C3=A0rdies Catalanes i el regiment=20 de Barcelona i un miler m=C3=A9s de voluntaris catalans. A m=C3=A9s = uns 400 dragons,=20 250 catalans i la resta anglesos. El 19 d'abril la = fortalesa de Mon= tju=C3=AFc =C3=A9s=20 atacada per=C3=B2 resisteix fins el dia 26, quan cau en = mans=20 borb=C3=B2niques. Poc despr=C3=A9s, dos mil homes de Lord = Peterborough=20 aconseguiren entrar a Barcelona en barques de pescadors, superant el = bloqueig de=20 la flota del Comte de Tolosa. Cap al 8 de maig, semblava = imminent=20 l'assalt a Barcelona per les tropes borb=C3=B2niques, per=C3=B2, en = saber-se la not=C3=ADcia de=20 l'arribada de la flota aliada anglo-holandesa comandada per John=20 Leake procedent de Gibraltar amb 56 = naus i uns=20 10.000 soldats, els borb=C3=B2nics, que podien haver presentat batalla, = fugiren en un=20 complert desordre fins al punt que Felip d'Anjou hagu=C3=A9 de passar a = Fran=C3=A7a i=20 tornar a Espanya per Navarra. En aquestes=20 circumst=C3=A0ncies, Carles III va poder entrar a Saragossa i = proclamar-se rei;=20 aleshores, a l'Arag=C3=B3= , nom=C3=A9s Tarassona i Jaca es = mantenien=20 lleials als borb=C3=B2nics

[edita]=20 Canvis de mans de Menorca

Menorca,=20 abassegada per la forta guarnici=C3=B3 espanyola que ocupava l'illa, es declar=C3=A0 la = guerra civil,=20 l'Arxiduc fou nomenat rei de l'illa el 20 d'octubre de = 1706. La = lluita entre=20 carlistes i filipistes dura tres mesos, fins que el gener de 1707, Felip V envia un batall=C3=B3= de refor=C3=A7=20 al governador Diego=20 Leonardo D=C3=A1vila, que torna a controlar l'illa, per=C3=B2 Anglaterra, que no = perdia de=20 vista les seves ambicions d'instal=C2=B7lar-se fermament a la Mediterr=C3= =A0nia, ocup=C3=A0=20 Menorca en nom=20 de Carles=20 III el 29 de setembre = de 1708.

Menorca era per els brit=C3=A0nics un punt estr=C3=A0tegic de = consideraci=C3=B3 i no=20 renunciaria a ella, ja que a m=C3=A9s era el seu botin de guerra. = Gr=C3=A0cies a la seva=20 ajuda estrat=C3=A8gica amb homes i doblers a l'emperador Habsburg, volia = a canvi una=20 recompensa i s'en va fer amb Gibraltar, Menorca i concesions comercials = a Am=C3=A9rica.

En 1704, 300 homes=20 de la part borb=C3=B2nica, que pertanyien al Batall=C3=B3 de Mallorca, = arriben al castell=20 de Sant Felip de Mah=C3=B3 per refor=C3=A7ar la guarnici=C3=B3. Entre 1705 i 1708 domina a Menorca el = band=20 borb=C3=B2nic. Llavors, el primer governador general de Menorca era Francisco=20 de Luna y C=C3=A1rcamo i l'ajudava el tinent coronel d'Infanteria, = Francisco=20 Falc=C3=B3.

A finals de setembre=20 de 1706, una esquadra anglo-holandesa va arribar a les Balears = governats per=20 l'almirall angl=C3=A8s, Sir=20 John Leake. Primer visit=C3=A0 Eivissa, pass=C3=A0 per Mallorca i = acab=C3=A0 per atracar=20 Menorca. La missi=C3=B3 del almirall angl=C3=A8s era recolzar a Carles = III entre els=20 territoris que encara dubtaven a qui governant escollir i intimidar als=20 borb=C3=B2nics per fer-los capitular.

La nit del 17 d'octubre al 18=20 d'octubre de 1706, el brigadier espanyol, Jer=C3=B3nimo=20 P=C3=A9rez de Nueros y Pueyo, abandon=C3=A0 Ciutadella i = s'enfortific=C3=A0 dins el castell de = Sant=20 Felip, a prop de Mah=C3=B3,=20 d'on era el castell=C3=A0. P=C3=A9rez de Nueros havia subsituit al = governador general de=20 Menorca, el mariscal de camp, Francisco=20 de Luna y C=C3=A1rcamo en el seu c=C3=A0rrec. Comen=C3=A7ava l'aixecament=20 austriacista a Menorca.

El 20=20 d'octubre de 1706 el lider del band habsburg a Menorca, el = menorqu=C3=AD Joan = Miquel Saura=20 Morell, proclam=C3=A0 des de Ciutadella que el seu rei era Carles = III i fou=20 proclamat nou governador i capit=C3=A0 general de Menorca. Aviat, Saura = reun=C3=AD als=20 jurat de la Universitat General i als principals homes de poder de=20 Ciutadella.

El 23=20 d'octubre de 1706 setgen el castell de Sant Felip- Mah=C3=B3.

El 26=20 d'octubre de 1706 Saura envi=C3=A0 al castell de Sant Felip a tres = s=C3=ADndics=20 mahonesos per entrevistar-se amb P=C3=A9rez de Nueros. M=C3=A9s andavant = caur=C3=A0 el castell=20 de Sant Felip i despr=C3=A9s el castell de Fornells, punts forts dels = borbonics a=20 mans dels carlistes.

Caigut Saura, el nombrament de governador de Menorca caur=C3=A0 en el = coronel Diego=20 Leonardo D=C3=A1vila que durar=C3=A0 fins 1707. En mar=C3=A7=20 de 1707, D=C3=A0vila va abolir els privilegis de l'illa, = suprim=C3=AD la insaculaci=C3=B3 i=20 design=C3=A0 nou jurats i consellers.

El dia primer de 1707 una petita flota = francesa, de=20 cinc naus, recal=C3=A0 al migdia, al davant de l'illeta del rei, al port = de Mah=C3=B3=20 governada pel comte=20 de Villars per posar fi a aquell succ=C3=A8ss insostenible.

Entre 1708 i 1713 dominar=C3=A0n Menorca els autriacistes amb la = governaci=C3=B3 dels=20 anglesos que ocuparen Menorca aquell mateix any. (Ocupaci=C3=B3 anglesa=20 a Menorca)

Cap al 1710 durant=20 la guerra entre Carles VI del Sacre Imperi Rom=C3=A0 i Felip V, els = ministres=20 brit=C3=A0nics negociaren amb Fran=C3=A7a = la soberania sobre=20 Menorca.

=20

Batalla d'Almansa

=20

Felip V al Museu de l'Almod=C3=AD de = X=C3=A0tiva

[edita]=20 La Batalla d'Almansa

Article principal: Batalla=20 d'Almansa

L'ofensiva borb=C3=B2nica contra el sud valenci=C3=A0 s'inici=C3=A0 = l'octubre de 1706 quan les forces de = Luis=20 Belluga y Moncada, que ja havien impedit la conquesta austracista de = la=20 ciutat de M=C3=BArcia=20 a la bat= alla de=20 l'Hort de les Bombes s'uniren a les del duc de=20 Berwick, el comandant en cap borb=C3=B2nic, i feren caure Cartagena, Oriola (el dia 11) i=20 Elx (el 21=20 d'octubre), per=C3=B2 la pres=C3=A8ncia de l'ex=C3=A8rcit aliat a Alacant no permetia = als=20 borb=C3=B2nics continuar cap al nord. Per altra banda, despr=C3=A9s = d'haver estat=20 expulsades de Madrid pel Duc de Berwick, = les=20 tropes austracistes es retiraren cap al Regne = de Val=C3=A8ncia.=20 Llavors, Berwick es dirig=C3=AD cap a M=C3=BArcia = per recuperar Cartagena i=20 mirar d'apoderar-se del sud valenci=C3=A0. El 8 de febrer de 1707 desembarcaren a = Alacant 8.000=20 holandesos de refor=C3=A7, i al febrer foren ven=C3=A7udes Xixona, Novelda i Elda. La decisi=C3=B3 de = Carles III de=20 tornar a Barcelona = signific=C3=A0 un=20 problema a l'ex=C3=A8rcit aliat, que fou privat d'una part considerable = d'homes amb=20 Berwick a les portes del Regne. El 8 d'abril, les = tropes del comte de = Galway i d'Ant=C3=B3ni=20 Llu=C3=ADs de Sousa, marqu=C3=A8s das Minas, es concentraren a la = Font de la Figuera i=20 l'11=20 arribaren a Cabdet des d'on entraren a Castella, a l'encal=C3=A7 de = l'ex=C3=A8rcit de=20 borb=C3=B2nic. A Montealegre (Albacete) l'avantguarda aliada = sorprengu=C3=A9 els borb=C3=B2nics=20 en retirada i la poblaci=C3=B3 fou presa. Berwick sab=C3=A9 esperar el = moment oport=C3=BA=20 refugiat a Almansa, on arrib=C3=A0 el 21 d'abril, mentre = els=20 austriacistes prengueren Villena el 22, despr=C3=A9s = d'un setge de=20 cinc dies.

A la batalla = d'Almansa (25 = d'abril=20 del 1707), les tropes=20 filipistes = van v=C3=A8ncer=20 les de Carles III; a continuaci=C3=B3, l'ex=C3=A8rcit es divid=C3=AD en = dues columnes, la=20 primera comandada pel mateix Berwick que va pendre = Val=C3=A8ncia, i la=20 segona columna, liderada per = Fran=C3=A7ois Bidal=20 d'Asfeld va comen=C3=A7ar c= remant i=20 destruint X=C3=A0tiva, = a la qual canviaren=20 el nom pel de San Felipe i va continuar amb la presa d'Alcoi el 8 de gener de 1708, D=C3=A8nia el = 17 de=20 novembre de 1708,=20 i el castell de Santa B=C3=A0rbara, a Alacant el 19 d'abril de 1709. Per altra banda, = els=20 borb=C3=B2nics entraren tamb=C3=A9 a Saragossa el 26 = de maig=20 del 1707; = poc=20 despr=C3=A9s, l'ex=C3=A8rcit del = duc=20 d'Orleans va assetjar = Lleida,=20 que va caure el 14 d'octubre de = 1707, i Tortosa= , que ho=20 va fer el 15 de juliol de = 1708.

[edita]=20 La contraofensiva austracista

L'estiu de 1710, l'ex=C3=A8rcit austracista, reorganitzat, = repr=C3=A8n les accions=20 ofensives i ven=C3=A7 als borb=C3=B2nics a la batalla = d'Almenar i la=20 Batalla=20 de Monte de Torrero, recuperant l'Arag=C3=B3, i = Carles III torn=C3=A0 a=20 entrar a Madrid=20 el 21 de setembre = de 1710, = per=C3=B2 la=20 impossibilitat de mantenir-la, els oblig=C3=A0 retirar-se'n, i llavors = foren ven=C3=A7uts=20 pels borb=C3=B2nics a la batalla=20 de Brihuega i la Batalla=20 de Villaviciosa de Taju=C3=B1a; poc despr=C3=A9s, les tropes = filipistes prengueren de=20 nou l'Arag=C3=B3.

=20

Castell de Cardona, darrer reducte de la = resist=C3=A8ncia catalana a la=20 invasi=C3=B3 castellana de 1714

[edita]=20 La resist=C3=A8ncia de Catalunya

[edita]=20 Context

Despr=C3=A9s que, arran de la mort del seu germ=C3=A0 Josep=20 I, esdevingu=C3=A9s emperador,=20 Carles d'=C3=80ustria va desentendre's dels regnes hisp=C3=A0nics i es = retir=C3=A0 cap a l'Imperi,=20 i, per altra banda, les pot=C3=A8ncies aliades van comen=C3=A7ar a = considerar m=C3=A9s=20 convenient recon=C3=A8ixer Felip de Borb=C3=B3 com a rei d'Espanya. = Aix=C3=AD, es va arribar a=20 la signatura del Tractat = d'Utrecht (1713), en = les discusions=20 del qual no es van tenir en compte les peticions dels diplom=C3=A0tics = catalans de=20 garantia de la continu=C3=AFtat dels furs i institucions de = Catalunya.

En el mateix moment d'entrar a Val=C3=A8ncia, poc despr=C3=A9s de la = batalla d'Almansa,=20 el duc de Berwick ja havia proclamat l'abolici=C3=B3 Furs = de Val=C3=A8ncia ja=20 que, com a c=C3=A0stig per la seva rebel=C2=B7lia, a partir d'aleshores = els =C3=BAnics furs i=20 privilegis que tindrien els valencians serien aquells que al rei li = sembl=C3=A9s b=C3=A9=20 concedir-los, amb la qual cosa, es va suprimir de cop l'estat = valenci=C3=A0 que Jaume I havia creat = despr=C3=A9s de=20 la Co= nquesta. El 29 = de juny=20 de 1707, = Felip V=20 promulg=C3=A0 els Decrets de = Nova=20 Planta que definien el nou r=C3=A8gim que impos=C3=A0 als regnes = d'Arag=C3=B3= i de Val=C3= =A8ncia.

El 7=20 de juliol de 1713, representants de = Felip V=20 convidaren la ciutat de Barcelona a rendir-se; dos dies despr=C3=A9s, la = Junta = de Bra=C3=A7os va=20 decidir resistir com a =C3=BAnica manera d'intentar salvar el sistema = institucional=20 catal=C3=A0

[edita]=20 El duc de P=C3=B2puli

Barc= elona,=20 on s'havien aplegat molts combatents valencians, fou assetjada el 25 de=20 juliol de 1713=20 per les forces del duc de P=C3=B2puli. S'escoll=C3=AD el general=20 Villaroel, militar borb=C3=B2nic fins l'ofensiva de 1710, comandant de = l'ex=C3=A8rcit catal=C3=A0=20 ajudat, entre altres, pel valenci=C3=A0 Joan Baptista = Basset. La situaci=C3=B3 del Principat esdevingu=C3=A9 = progressivament m=C3=A9s inestable=20 per als borb=C3=B2nics a causa de les revoltes i l'aixecament de milers = de persones=20 arreu del pa=C3=ADs que lluitaren contra la invasi=C3=B3; aix=C3=AD, = l'Ex=C3=A8rcit de les Dues=20 Corones fou incapa=C3=A7 d'aturar les guerrilles de la Plana de Vic i el = Llu=C3= =A7an=C3=A8s, per=20 la qual cosa, el duc de P=C3=B2puli hagu=C3=A9 de mobilitzar tropes = destinades al setge de=20 Barcelona, fet que n'afebl=C3=AD el bloqueig i permet=C3=A9 importants = connexions entre la=20 ciutat i la resist=C3=A8ncia de l'interior del pa=C3=ADs. A nivell = mar=C3=ADtim el setge fou=20 inefica=C3=A7 mentre fou possible l'arribada de queviures, p=C3=B3lvora= i municions de Mallorca.

Entre el 9=20 d'agost i el 5 d'octubre del 1713 = s'inici=C3=A0 l'Expedici=C3=B3=20 del Bra=C3=A7 Militar, encap=C3=A7alada pel diputat militar Antoni=20 de Berenguer i el general Rafael Nebot, els = quals=20 trencaren el setge de Barcelona i aconseguiren desembarcar a Arenys 300 = genets i 300=20 fusellers amb l'objectiu de reorganitzar forces a l'interior del = pa=C3=ADs; malgrat=20 ser perseguits per 10.000 soldats borb=C3=B2nics organitzats en = diferents columnes, i=20 que arrasen els pobles per on van passant, els expedicionaris acabaren = reclutant=20 uns 5.000 voluntaris per=C3=B2 els fou impossible organitzar una = acci=C3=B3 de socors a la=20 ciutat. Tanmateix, aquest frac=C3=A0s en l'intent d'atrapar P=C3=B2puli = entre dos focs=20 consolid=C3=A0 la resist=C3=A8ncia a l'interior del pa=C3=ADs i = refor=C3=A7=C3=A0 la pla=C3=A7a de Cardona.

Despr=C3=A9s de la signatura del Tractat de = Rastatt,=20 que pos=C3=A0 fi a la guerra entre Fran=C3=A7a i =C3=80ustria, = Llu=C3=ADs XIV s'implic=C3=A0 en la lluita=20 contra la resist=C3=A8ncia catalana, considerada ara com una pura i = simple rebel=C2=B7li=C3=B3=20 la qual cosa permetia executar els resistents capturats, els quals no ja = podien=20 pretendre ser considerats presoners de guerra; a m=C3=A9s, com a mesura=20 intimidat=C3=B2ria, les tropes de les Dues Corones (Espanya i = Fran=C3=A7a) incendiaren=20 pobles sencers tal com ho feren a Sallent; per altra = banda, els=20 objectius dels canons usats pel duc de Populi contra Barcelona no eren = pas les=20 instal=C2=B7lacions militars sin=C3=B3 la poblaci=C3=B3 civil, la qual = hagu=C3=A9 de refugiar-se a=20 la platja de Sant Bertran, al peu de Mon= tju=C3=AFc, i a=20 l'Arenal, a l'actual Barceloneta; = llavors, el duc=20 de P=C3=B2puli arrib=C3=A0 a demanar a l'almirall Jean=20 Baptiste du Casse, que comandava l'estol del bloqueig mar=C3=ADtim a = la ciutat,=20 que des del mar es bombardegessin aquelles platges per tal d'obligar la = poblaci=C3=B3=20 a entrar de nou a la ciutat. Ducasse respongu=C3=A9 que en tota la seva = carrera=20 militar no s'havia trobat en una situaci=C3=B3 igual i que no cometria = aquella=20 brutalitat sense una ordre expressa de Llu=C3=ADs = XIV.

Aquest clima de terror, per=C3=B2, va dur molta gent a sumar-se a la = resist=C3=A8ncia,=20 dirigida per Bac de Roda, cap = de=20 voluntaris, Antoni = Desvalls, Marqu=C3=A8s=20 de Poal, membre del Bra=C3=A7 Militar i el General Josep=20 Moragues, governador de Castellciutat. L'entrada a fons de = Fran=C3=A7a signific=C3=A0=20 l'arribada de m=C3=A9s soldats i armament per a ampliar el bloqueig = mar=C3=ADtim i=20 terrestre de la ciutat i refor=C3=A7ar tamb=C3=A9 les guarnicions de = ciutats com Vic, Manresa, Martorell, Matar=C3=B3, = Ripoll, Lleida, Hostalric, V= ilafranca,=20 etc.

El 30 de novembre = de 1713,=20 Rafael = Casanova fou=20 nomenat Conseller en = Cap del Consell de = Cent=20 Barcelona, m=C3=A0xima autoritat de la ciutat. El c=C3=A0rrec duia = aparellat el grau de=20 coronel de la Coronela, la = mil=C3=ADcia ciutadana,=20 que era la base m=C3=A9s nombrosa de la guarnici=C3=B3, amb uns 4.700 = membres que formaven=20 part dels gremis professionals.

[edita]=20 El duc de Berwick

El 6=20 de juliol de 1714, el duc de=20 Berwick substitu=C3=AD el duc de P=C3=B2puli com a comandant en cap = de les forces que=20 assetjaven Barcelona; amb el duc de Berwick venia tamb=C3=A9 un fort = contingent=20 franc=C3=A8s enviat per Llu=C3=ADs XIV en ajuda de Felip V, en el qual = hi havia soldats i=20 comandaments que s'havien distingit durant la guerra en la lluita contra = els=20 Aliats. A m=C3=A9s a m=C3=A9s, per controlar les revoltes populars de = l'interior del pa=C3=ADs=20 i protegir els espatlles dels assetjants Berwick ampli=C3=A0 les forces = d'ocupaci=C3=B3,=20 que s'elevava als 47.000. En total l'ex=C3=A8rcit borb=C3=B2nic arribava = a=20 l'extraordin=C3=A0ria xifra de 86.000 efectius en un pa=C3=ADs que no = arribava al mig=20 mili=C3=B3 d'habitants. Hi havia, si fa no fa, un soldat per = fam=C3=ADlia.

La carta de Felip V enviada a Berwick indica fins a quin punt = interessava al=20 monarca borb=C3=B3 la conquesta de la ciutat comtal:

Debiendo prometerme muy en breve la rendici=C3=B3n de la plaza = de Barcelona,=20 he juzgado conveniente advertiros de mis intenciones. Estos rebeldes = como=20 tales est=C3=A1n y son incursos en el mayor rigor de la guerra. = Cualquiera gracia=20 que experimenten ser=C3=A1 un mero efecto de piedad y = conmiseraci=C3=B3n, por lo cual,=20 si arrepentidos de su error, recurrieren antes de abrir la trinchera, = pidiendo=20 misericordia, no se la conceder=C3=A9is prontamente, pero les = oir=C3=A9is, y haci=C3=A9ndoles=20 presente su rebeld=C3=ADa, y cu=C3=A1n indignos son de misericordia, = los esperanzar=C3=A9is=20 de ella, ofreciendo interponeros conmigo para que logren a lo menos = sus vidas,=20 exceptuando si se puede de esta gracia (que ser=C3=A1 s=C3=B3lo lo que = ofrecer=C3=A9is y nada=20 m=C3=A1s) los cabos principales. Si no se dieren por entendidos y = dejaren levantar=20 tierra, y abrir brecha, ya en este caso no los oir=C3=A9is m=C3=A1s = capitulaci=C3=B3n que la=20 de rendirse a discreci=C3=B3n. Y si todav=C3=ADa aun en este caso = mantuvieren precitos y=20 llegare el caso de asalto, ya en =C3=A9l no son dignos, como = comprender=C3=A9is, de la=20 menor piedad, y deben experimentar el =C3=BAltimo rigor de la guerra a = que deben=20 quedar sujetos cualesquiera oficiales espa=C3=B1oles que se hallan=20 dentro

Tot i que Llu=C3=ADs XIV era m=C3=A9s partidari de la prud=C3=A8ncia, = Felip V estava=20 disposat convertir Catalunya en un cementiri. Alguns historiadors, com = ara Josep=20 Maria Torras i Rib=C3=A9, destaquen l'obsessi=C3=B3 malaltissa que = Felip V tingu=C3=A9=20 contra Catalunya. Cartes com aquesta demostren la voluntat f=C3=A8rria = de Felip de=20 sotmetre a Catalunya i els catalans. La repressi=C3=B3 posterior fou = l'exemple aix=C3=AD=20 com l'incompliment dels acords de capitulaci=C3=B3 s=C3=B3n l'exemple = m=C3=A9s gr=C3=A0fic de=20 l'obsessi=C3=B3 del monarca contra els territoris de la corona = d'Arag=C3=B3. Amb tot,=20 Berwick es prengu=C3=A9 al peu de la lletra les indicacions de Felip V i = inici=C3=A0 un=20 setge a tota regla, seguint el m=C3=A8tod= e Vauban.

Finalment, Berwick decid=C3=AD assaltar la ciutat el dia 12 d'agost, = despr=C3=A9s=20 d'haver patit unes 2.200 baixes en les feines d'ampliaci=C3=B3, = consolidaci=C3=B3 i=20 excavaci=C3=B3 de les trinxeres; xifra espectacularment alta tenint en = compte l'estat=20 pen=C3=B3s de les defenses i la fase en qu=C3=A8 es trobava el setge. = Tot i que arribaren=20 a controlar parcialment els dos baluards en una lluita molt aferrissada, = Berwick=20 toc=C3=A0 a retirada a causa de la dificultat d'entrar a la ciutat i les = moltes=20 baixes que estava provocant la lluita. La sagnia que signific=C3=A0 = aquell assalt per=20 part dels borb=C3=B2nics feren repensar l'estrat=C3=A8gia a Berwick, que = planej=C3=A0 la=20 conquesta pel dia seg=C3=BCent dels baluards de Santa Clara i el del = Portal Nou amb=20 la intenci=C3=B3 d'anular aquells punts avan=C3=A7ats i poder afrontar = un assalt amb m=C3=A9s=20 garanties. Aix=C3=AD s'inici=C3=A0 la = Batalla=20 del Baluard de Santa Clara que s'allarg=C3=A0 durant els dies 13 i = 14 d'agost del=20 1714 amb un resultat favorable als catalans, que despr=C3=A9s d'una = lluita demencial=20 i moltes baixes repel=C2=B7liren l'enemic davant de la incredulitat dels = alts=20 comandaments filipistes.

Tot i que la Junta de Bra=C3=A7os havia mobilitzat a tots els homes = majors de 14=20 anys, la = Batalla=20 del Baluard de Santa Clara produ=C3=AD importants baixes entre les = tropes=20 catalanes. Berwick decid=C3=AD allargar unes setmanes m=C3=A9s els = bombardejos a les=20 muralles per tal de fer m=C3=A9s grans les bretxes i no exposar les = seves tropes a=20 les carnisseries dels dos assalts fallits. L'efectiu bloqueig = mar=C3=ADtim i la=20 impossibilitat de trencar el setge per part del Marqu=C3=A8s de Poal amb = la=20 resist=C3=A8ncia de l'exterior situ=C3=A0 Barcelona al l=C3=ADmit de les = seves possibilitats.=20 Les reserves de p=C3=B3lvora eren minses i l'aliment escassejava fins al = punt que la=20 gent moria d'inanici=C3=B3 pels carrers. Davant la desesperada = situaci=C3=B3 de la pla=C3=A7a,=20 el duc de Berwick, comandant de les forces assaltants, propos=C3=A0 la = rendici=C3=B3 el 3=20 de setembre. Casanova, remarcant l'estat en qu=C3=A8 es trobaven i = anunciant que la=20 reserva de p=C3=B2lvora no cobria sin=C3=B3 les necessitats de dos o = tres dies, expos=C3=A0 a=20 l'assemblea de la Junta = de Bra=C3=A7os la=20 conveni=C3=A8ncia de gestionar un armistici de dotze dies. Aquesta = proposta no fou=20 compartida per la majoria de membres de l'assemblea i, a trav=C3=A9s del = Coronel Gregori=20 Saavedra, s'envi=C3=A0 als assetjants el seg=C3=BCent text:

Els tres Comuns s'ha ajuntat i considerat la proposici=C3=B3 = feta per un=20 oficial dels enemics: responen que no volen oir ni admetre cap = proposta de=20 l'enemic

Arran d'aquesta decisi=C3=B3 de la Junta de Bra=C3=A7os, Villarroel = dimit=C3=AD com a Tinent=20 General de Barcelona tot i que durant l'assalt final de l'onze de = setembre=20 tornar=C3=A0 a agafar les regnes de la defensa de la ciutat.

=20

Batalla de l'11 de Setembre

[edita]=20 La Batalla de l'Onze de Setembre

L'11 de=20 setembre del 1714=20 comen=C3=A7=C3=A0 l'assalt general de les tropes borb=C3=B2niques cap a = dos quarts de cinc de=20 la matinada. El Conseller en Cap Rafael = Casanova va=20 presentar-se a la muralla amb la senyera de=20 Santa Eul=C3=A0lia, venerada pels barcelonins, per tal de donar = =C3=A0nims als=20 defensors. Segons la tradici=C3=B3 aquesta senyera nom=C3=A9s podia = utilitzar-se en els=20 moments de greu perill per a Barcelona. Rafael = Casanova, Antoni de=20 Villarroel i la resta de responsables del govern de la ciutat van = promulgar=20 un preg=C3=B3 per convocar els barcelonins a una darrera defensa l'11 de = setembre:

=C2=AB Ara ojats, se fa saber =C3=A1 tots = generalment, de=20 part dels tres Excms. Comuns, pres lo parer dels Senyors de la = Junta de=20 Gobern, personas asociadas, nobles, ciutadans y oficials de = guerra, que=20 separadament estan impedint lo internarse los enemics en la = ciutat; at=C3=A9s=20 que la deplorable infelicitat de esta ciutat, en qu=C3=A8 avuy = resideix la=20 llibertat de tot lo Principal y de toda Espanya, est=C3=A1 = esposada al ultim=20 extrem, de sujectarse =C3=A1 una entera esclavitud. Notifican, = amonestan y=20 exhortan, representant pares de la patria que se afligiesen de la=20 desgracia irreparable que amenaza lo favor e injust encono de las = armas=20 gali-spanas, feta s=C3=A9ria reflexi=C3=B3 del estat en qu=C3=A8 = los enemichs del Rey=20 N.S., de nostra libertat y patria, estant apostats ocupant todas = las=20 bretxas, cortaduras, baluarts del Portal Nou, Sta. Clara, Llevant = y Sta.=20 Eulalia. Se fa =C3=A1 saber, que si luego, inmediatament de ohit = lo present=20 preg=C3=B3, tots los naturals, habitans y dem=C3=A9s gents habils = per las armas no=20 se presentan en las plassas de Junqueras, Born y Plassa de = Palacio, =C3=A1 de=20 qu=C3=A8 unidament ab tots los Senyors que representan los Comuns, = se poden=20 retxassar los enemichs, fen lo ultim esfors, esperant que Deu=20 misericordias millorar=C3=A1 la sort. Se fa tamb=C3=A9 =C3=A1 = saber, que essent la=20 esclavitud certa y forzosa, en obligaci=C3=B3 de sos empleos, = explican,=20 declaran y protestan als presents, y donan testimoni als veniders, = de qu=C3=A8=20 han executat las =C3=BAltimas eshortacions y esforsos, protestant = de tots los=20 mals, ruinas y desolacions que sobrevinguen =C3=A1 nostra comuna y = afligida=20 patria, y extermini de tots los honors y privilegis, quedant = esclaus amb=20 los dem=C3=A9s enganyats espanyols y tots en esclavitud del domini = franc=C3=A9s;=20 pero com tot se conf=C3=ADa, que tots com verdaders fills de la = patria, amants=20 de la llibertat, acudir=C3=A1n als llochs senyalats =C3=A1 fi de = derramar=20 gloriosament seva sang y vida, per son Rey, per son honor, per la = patria y=20 per la llibertat de tota Espanya,=20

y finalment los diu y fan saber, que si despres de una hora = de=20 publicat lo preg=C3=B3, no compareixen gent suficient per ejecutar = la ideada=20 empresa, es fors=C3=B3s precis y necessari fer llamada y demanar = capitulaci=C3=B3=20 als enemics, antes de venir la nit, per no esposar =C3=A1 la mes = lamentable=20 ruina de la Ciutat, per no esposarla a un saco general, = profanaci=C3=B3 dels=20 Sants Temples, y sacrifici de noys, donas y personas religiosas. Y = pera=20 que =C3=A1 tots sia generalment notori, que ab veu alta, clara e = intelligible=20 sia publicat per tots los carrers de la present ciutat. Donat en = la casa=20 del la Excma. Ciutat, residint en lo portal de S. Antoni, presents = los=20 dits senyors Excms. Y personas asociadas, a 11 de Setembre, =C3=A1 = las 3 de la=20 tarde, de 1714

=C2=BB

=E2=80=94Rafael = Casanova,=20 Antoni = de=20 Villarroel i la resta de responsables del govern de la ciutat, = 11=20 de Setembre, =C3=A1 las 3 de la tarde, de=20 1714

Les tropes borb=C3=B2niques penetraren a la ciutat per diferents = punts, per=C3=B2=20 b=C3=A0sicament utilitzaren l'anomenada "bretxa reial" entre el Baluard = de Santa=20 Clara i el del Portal Nou a l'est de la ciutat. L'assalt es = prolong=C3=A0 durant tot=20 el dia amb intensos combats pels carrers. Els principals punts = d'enfrontament se=20 situaren al Convent=20 de Sant Agust=C3=AD, amb el Coronel Pau=20 de Thoar al capdavant del Regiment=20 de la Concepci=C3=B3 amb la missi=C3=B3 de contenir l'avan=C3=A7 de = les tropes borb=C3=B2niques=20 pel centre de la ciutat; entre el Baluard del Portal Nou i el Baluard de = Sant=20 Pere, on se situ=C3=A0 Rafael Casanova amb l'estendard de Santa = Eul=C3=A0lia; i finalment=20 a les barricades del Palau=20 Reial Nou, prop del port, on se situ=C3=A0 la bandera de Sant Jordi = i caigu=C3=A9=20 ferit el General Joan Baptista Basset. Cap a les dotze del migdia del = mateix dia=20 Casanova result=C3=A0 ferit d'un tret a la cuixa, fet que l'oblig=C3=A0 = a retirar-se de la=20 batalla.

El front s'estabilitz=C3=A0 cap a les dues de la tarda, fet que = permet=C3=A9 iniciar=20 l'an=C3=A0lisi de la situaci=C3=B3. Antoni de Villarroel propos=C3=A0 = dues sortides=20 alternatives: iniciar un doble atac per la recuperaci=C3=B3 dels = baluards del Portal=20 Nou i de Llevant o la capitulaci=C3=B3. Finalment, la majoria dels = membres del=20 Govern, reunits al Baluard de Sant Antoni, decidiren iniciar les = negociacions=20 amb l'ex=C3=A8rcit borb=C3=B2nic per exigir capitulacions.

L'=C3=BAltim lloc de Catalunya a caure va ser Cardona el 18 de=20 setembre del mateix any; Mallorca i les Piti=C3=BCses,=20 liderades per Josep=20 Antoni de Rub=C3=AD un any m=C3=A9s tard, l'11 de juliol de = 1715 = despr=C3=A9s de la=20 campanya borb=C3=B2nica iniciada el juny del 1715. Com a dret de = conquesta, tots=20 aquests territoris foren annexionats a la Corona de = Castella.=20 Menorca, fou=20 ocupada pels anglesos, la qual torn=C3=A0 acab=C3=A0 sent ocupada per = Espanya el 1802.

[edita]=20 El Decret de Nova Planta de = Catalunya

Despr=C3=A9s de l'entrada de els tropes borb=C3=B2niques a Barcelona, = deixaren=20 d'existir les institucions catalanes, i les forces d'ocupaci=C3=B3 = constitu=C3=AFren una=20 Junta Superior de Gobierno del Principado de Catalu=C3=B1a, la qual = assum=C3=AD el control=20 del pa=C3=ADs.

El r=C3=A8gim de terror i la repressi=C3=B3 brutal que, despr=C3=A9s = de la signatura del=20 Tractat d'Utrecht, els borb=C3=B2nics havien comen=C3=A7at a aplicar als = territoris que=20 dominaven es mantingu=C3=A9, pel cap baix, durant uns dos anys m=C3=A9s, = fins que, el 1716, Felip = V va=20 promulgar el Decret de = Nova=20 Planta, el qual definia les noves institucions de Catalunya.

Una de les mostres del car=C3=A0cter repressiu del nou r=C3=A8gim fou = la construcci=C3=B3 a=20 Barcelona de la Fortales= a de la=20 Ciutadella, operaci=C3=B3 per a la qual calgu=C3=A9 destruir una = gran part del barri=20 de la Ribera, un dels m=C3=A9s c=C3=A8ntrics i poblats de la ciutat. La = gent que es va=20 quedar sense casa per culpa de la construcci=C3=B3 de la Ciutadella no = sols no va=20 rebre cap indemnitzaci=C3=B3 sin=C3=B3 que, a sobre, encara va ser = obligada a col=C2=B7laborar=20 gratu=C3=AFtament en la destrucci=C3=B3 de casa seva i en = l'edificaci=C3=B3 de la nova=20 fortalesa.

[edita]=20 Cronologia dels fets

1700: Mort de=20 Carles = II=20
1702: Batalla = de=20 Cadis: Fallit intent aliat d'iniciar una invasi=C3=B3 des = d'Andalusia=20
1702: Batalla= de la=20 badia de Vigo: Destrucci=C3=B3 d'un estol francocastell=C3=A0.=20
1704: Presa de = Gibraltar=20 per part dels aliats.=20
1704: Batalla de=20 V=C3=A9lez-M=C3=A0laga: Intent fallit borb=C3=B2nic de contarestar = el control naval=20 militar angl=C3=A8s del Mediterrani=20
1704-05: Setg= e de=20 Gibraltar (1704-1705): Intent fallit borb=C3=B2nic de recuperar el = penyal.=20
1705: Setge = de=20 Barcelona (1705). Barcelona cau en mans aliades.=20
1705:=20 l'Arxiduc, coronat rei a Barcelona com a Carles=20 III.=20
1706: Setge = de=20 Barcelona. Catalunya, definitivament en mans austr=C3=ADaques.=20
1707 (25=20 d'abril): Derrota d'Almansa: = paulatina=20 caiguda de l'Arag=C3=B3 = i el = Pa=C3=ADs=20 Valenci=C3=A0.=20
1707 (29 de=20 juny): Derogaci=C3=B3 dels Furs del Regne de Val=C3=A8ncia i del = Regne d'Arag=C3=B3.=20
1711-1713: = Aband=C3=B3 dels anglesos i=20 els holandesos i, en menor grau, de l'Arxiduc.=20
1713 (30 de=20 juny al 10 de juliol): Junta = de Bra=C3=A7os dels=20 estaments eclesi=C3=A0stic, militar i reial del Principat = de=20 Catalunya, en qu=C3=A8 s'acord=C3=A0 defensar amb les armes les Constitu= cions=20 de Catalunya davant les tropes de Felip V.=20
1714 (13 i 14=20 d'agost: Batalla de=20 Talamanca. Darrera vict=C3=B2ria de l'ex=C3=A8rcit austriacista = catal=C3=A0.=20
1714 (11=20 de setembre): Batalla de l'11 de setembre. Les Autoritats = Catalanes es=20 neguen a una rendici=C3=B3 incondicional i exigeixen la signatura de = Capitulacions.=20
1714 (12=20 de setembre): Berwick renuncia a exigir la rendici=C3=B3 = incondicional i acaba=20 concedint Capitulacions.=20
1714 (13=20 de setembre): Entrada de les tropes filipistes a Barcelona.=20
1714 (18=20 de setembre): Signatura de les Capitulacions de Cardona.=20
1714 (22=20 de setembre): Les autoritats borb=C3=B2niques no respecten ni les = Capitulacions=20 de Barcelona, ni les=20 Capitulacions de Cardona, i inicien = la=20 repressi=C3=B3.=20
1715: L'11 de=20 juliol, entrada de les tropes filipistes=20 a la ciutat de=20 Mallorca, i el 5 de juliol, les = Piti=C3=BCses=20 juren fidelitat a Felip V.=20
1715 (28=20 de novembre): Publicaci=C3=B3 del Decret de = Nova=20 Planta a Mallorca i Eivissa.=20
1716 (16 de=20 gener): Publicaci=C3=B3 del Decret de = Nova=20 Planta al Principat = de=20 Catalunya.

[edita]=20 Notes

=E2=86=91=20 El Ducat de = Savoia va=20 formar part de l'Alian=C3=A7a borb=C3=B2nica fins el 8 de novembre = de 1703, quan = pel Tractat = de Tor=C3=AD=20 va canviar de b=C3=A0ndol i es va unir a la Gran=20 Alian=C3=A7a de La Haia=20
=E2=86=91=20 El Ducat = de Mil=C3=A0,=20 malgrat les retic=C3=A8ncies de la poblaci=C3=B3 milanesa, va restar = fidel a Felip V = d'Espanya=20 fins el 26 de = setembre del 1706, quan = va ser=20 ocupat per les tropes austriacistes.=20
=E2=86=91=20 El Regne de = Sardenya va=20 restar fidel a Felip V = d'Espanya=20 fins el 1708, quan=20 va ser ocupat per les tropes austriacistes.=20
=E2=86=91=20 Al Regne = de N=C3=A0pols,=20 al contrari que a la Corona = d'Arag=C3=B3,=20 l'aixecament militar austriacista va ser esclafat per les tropes = borb=C3=B2niques.=20 El Regne va restar fidel a Felip V = d'Espanya=20 fins el 1707, quan=20 va ser ocupat per les tropes austriacistes.=20
=E2=86=91=20 El Regne = d'Anglaterra=20 (1701=E2=80=936) esdevingu=C3=A9 el Regne = de la Gran=20 Bretanya (1707=E2=80=9314) per l'Acta = d'Uni=C3=B3 de=20 1707 que un=C3=AD les corones d'Anglaterra i Esc=C3=B2cia= .=20
=E2=86=91=20 El Regne de = Portugal va=20 intentar mantenir-se neutral fins el 16 de maig de 1703, quan pel Tractat=20 de Methuen es va unir a la Gran=20 Alian=C3=A7a de La Haia=20
=E2=86=91=20 El Papa Climent XI va = respectar el=20 testament de Carles = II que=20 designava Felip V = d'Espanya=20 com a leg=C3=ADtim successor de la Mona= rquia=20 Hisp=C3=A0nica. Per=C3=B2 al 1707, davant la = pressi=C3=B3 dels=20 ex=C3=A8rcits imperials, va acabar reconeixent a Carles=20 III d'=C3=80ustria com a leg=C3=ADtim successor.=20
=E2=86=91=20 Lynn, The Wars of Louis XIV: 1667=E2=80=931714, p.271. Les = forces franceses a=20 nivell te=C3=B2ric eren de 255.000 homes, als qu=C3=A8 cal sumar els = ex=C3=A8rcits hisp=C3=A0nics=20 borb=C3=B2nics i de la resta d'aliats borb=C3=B2nics=20
=E2=86=91=20 Lynn, The Wars of Louis XIV: 1667=E2=80=931714, p.271. Al 1702les forces = confederades=20 comptaven amb: Sacre=20 Imperi Romanogerm=C3=A0nic (90.000), Prov=C3= =ADncies=20 Unides (60.000 + 42.000 tropes de guarnici=C3=B3) i Anglaterra = (40.000). La=20 suma no inclou els estats germ=C3=A0nics ni de la resta de pa=C3=AFsos = aliats a la Gran=20 Alian=C3=A7a de La Haia.

[edita]=20 Vegeu tamb=C3=A9

[edita]=20 Enlla=C3=A7os externs

A=20 Wikimedia Commons hi ha contingut = multim=C3=A8dia=20 relatiu a:
Guerra de Successi=C3=B3=20 Espanyola

Batalles de la=20 Guerra de Successi=C3=B3 (1713-1714)=20
Hist=C3=B2ries de Catalunya: La Guerra de = successi=C3=B3=20
Catalunya en el context de la pol=C3=ADtica europea del = s. XVIII; la=20 Guerra de Successi=C3=B3 (1702-1714)=20
La Batalla de = l'11 de=20 Setembre de 1714=20
La=20 Guerra de Successi=C3=B3 a D=C3=A9nia=20
Documents sobre El cas dels catalans de = l'any 1714, a la = Cambra dels = Lords,=20 Gran Bretanya.=20
(en) Diari de la Cambra dels Lords: volume 19, 2 August 1715, = Further=20 Articles of Impeachment against E. Oxford brought from H.C. Article VI.=20
18 de Setembre de = 1714.=20 Cardona,=20 darrer reducte de la resist=C3=A8ncia catalana.=20
Antonio Espino L=C3=B3pez, La mobilitzaci=C3=B3 = militar catalana durant=20 la Guerra de Successi=C3=B3=20
V=C3=ADdeo L'Onze de Setembre=20
http://www.11setembre1714.org/batalles/batalla-1706-10-20-= aixecament-menorca-frame.html=20

Portal:Hist=C3=B2ria=20 Militar de Catalunya

Obtingut de =C2=ABhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_Successi=C3=83=C2=B3_Espanyo= la=C2=BB

Categories:= Guerra=20 de Successi=C3=B3 Espanyola | Guerres= =20 catalanes

Categories = ocultes: Articles=20 amb refer=C3=A8ncies puntuals demanades | Arti= cles bons=20 en rus | Ar= ticles=20 bons en serbi

"+title+"

*/=0A= =0A= if (!window.aOnloadFunctions) {=0A= var aOnloadFunctions =3D new Array();=0A= }=0A= =0A= window.onload =3D function() {=0A= if (window.aOnloadFunctions) {=0A= for (var _i=3D0; _i-elements=0A= for(=0A= var i=3D0; =0A= NavFrame =3D document.getElementsByTagName("div")[i]; =0A= i++=0A= ) {=0A= // if found a navigation bar=0A= if (NavFrame.className =3D=3D "NavFrame") {=0A= =0A= indexNavigationBar++;=0A= var NavToggle =3D document.createElement("a");=0A= NavToggle.className =3D 'NavToggle';=0A= NavToggle.setAttribute('id', 'NavToggle' + = indexNavigationBar);=0A= NavToggle.setAttribute('href', = 'javascript:toggleNavigationBar(' + indexNavigationBar + ');');=0A= =0A= var NavToggleText =3D = document.createTextNode(NavigationBarHide);=0A= NavToggle.appendChild(NavToggleText);=0A= =0A= // add NavToggle-Button as first div-element =0A= // in

=0A= NavFrame.insertBefore(=0A= NavToggle,=0A= NavFrame.firstChild=0A= );=0A= NavFrame.setAttribute('id', 'NavFrame' + indexNavigationBar);=0A= }=0A= }=0A= // if more Navigation Bars found than Default: hide all=0A= if (NavigationBarShowDefault < indexNavigationBar) {=0A= for(=0A= var i=3D1; =0A= i<=3DindexNavigationBar; =0A= i++=0A= ) {=0A= toggleNavigationBar(i);=0A= }=0A= }=0A= =0A= }=0A= =0A= if (window.addEventListener) = window.addEventListener("load",createNavigationBarToggleButton,false);=0A= else if (window.attachEvent) = window.attachEvent("onload",createNavigationBarToggleButton);=0A= =0A= =0A= var NavigationBarHide =3D '=E2=96=B2 Amaga';=0A= var NavigationBarShow =3D '=E2=96=BC Mostra';=0A= =0A= var NavigationBarShowDefault =3D 0;=0A= =0A= function toggleNavigationBar(indexNavigationBar)=0A= {=0A= var NavToggle =3D document.getElementById("NavToggle" + = indexNavigationBar);=0A= var NavFrame =3D document.getElementById("NavFrame" + = indexNavigationBar);=0A= =0A= if (!NavFrame || !NavToggle) {=0A= return false;=0A= }=0A= =0A= // if shown now=0A= if (NavToggle.firstChild.data =3D=3D NavigationBarHide) {=0A= for (=0A= var NavChild =3D NavFrame.firstChild;=0A= NavChild !=3D null;=0A= NavChild =3D NavChild.nextSibling=0A= ) {=0A= if (NavChild.className =3D=3D 'NavPic') {=0A= NavChild.style.display =3D 'none';=0A= }=0A= if (NavChild.className =3D=3D 'NavContent') {=0A= NavChild.style.display =3D 'none';=0A= }=0A= if (NavChild.className =3D=3D 'NavToggle') {=0A= NavChild.firstChild.data =3D NavigationBarShow;=0A= }=0A= }=0A= =0A= // if hidden now=0A= } else if (NavToggle.firstChild.data =3D=3D NavigationBarShow) {=0A= for (=0A= var NavChild =3D NavFrame.firstChild;=0A= NavChild !=3D null;=0A= NavChild =3D NavChild.nextSibling=0A= ) {=0A= if (NavChild.className =3D=3D 'NavPic') {=0A= NavChild.style.display =3D 'block';=0A= }=0A= if (NavChild.className =3D=3D 'NavContent') {=0A= NavChild.style.display =3D 'block';=0A= }=0A= if (NavChild.className =3D=3D 'NavToggle') {=0A= NavChild.firstChild.data =3D NavigationBarHide;=0A= }=0A= }=0A= }=0A= }=0A= =0A= function addLoadEvent(func) {=0A= if (window.addEventListener) {=0A= window.addEventListener("load", func, false);=0A= } else if (window.attachEvent) {=0A= window.attachEvent("onload", func);=0A= }=0A= }=0A= =0A= // M=C3=AAme chose, mais pour proposition AdQ=0A= // Modifications mineures : Meanos=0A= =0A= function AfegirModelPAdQ()=0A= {=0A= var url_name =3D 'http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=3D'=0A= var vfq_name =3D = 'Viquip%C3%A8dia:Proposta_de_distinci%C3%B3_d%27alta_qualitat_d%27un_arti= cle/'=0A= var page_name =3D document.URL;=0A= var index =3D page_name.indexOf(url_name + vfq_name);=0A= if (index =3D=3D -1)=0A= return;=0A= var text_area =3D document.editform.wpTextbox1;=0A= if (text_area.value.length =3D=3D 0) {=0A= page_name =3D page_name.slice((url_name + vfq_name).length);=0A= page_name =3D page_name.split('&')[0];=0A= page_name =3D decodeURI(page_name);=0A= page_name =3D page_name.replace(/_/g, ' ')=0A= var comment =3D "";=0A= var template =3D '{{subst:' + 'Inicialitza pr adq|' + page_name + = '|~~' + '~~';=0A= var comment2 =3D "|1. Indiqueu en la l=C3=ADnia d'avall els motius = pels quals heu proposat aquest article. No cal que signeu ni afegiu cap = data, aix=C3=B2 es far=C3=A0 autom=C3=A0ticament quan alceu les = modificacions.|";=0A= var template2 =3D "He proposat aquest article perqu=C3=A8... (els = vostres motius)";=0A= var comment3 =3D "| 2. Alceu aquesta p=C3=A0gina i creeu un = enlla=C3=A7 a Viquip=C3=A8dia:Proposta de distinci=C3=B3 d'alta qualitat = d'un article.";=0A= var comment4 =3D "Per a aix=C3=B2, editeu la secci=C3=B3 de = propostes, i afegiu dalt de la llista un enlla=C3=A7 de la seg=C3=BCent = manera:";=0A= var comment5 =3D "* [[/" + page_name + "]] proposat per ~~~~~ ";=0A= var template3 =3D '}}';=0A= text_area.value =3D comment + '\n\n' + template + '\n' + comment2 = + '\n' + template2 + '\n\n' + comment3 + '\n\n' + comment4 + '\n' + = comment5 + '\n' + template3 + '\n';=0A= }=0A= }=0A= =0A= addLoadEvent(AfegirModelPAdQ);=0A= =0A= //***********************************************************************= *********=0A= // Funci=C3=B3 copiada de la versi=C3=B3 francesa, =0A= // per arreglar error de botons de la barra d'eines d'edici=C3=B3 = detectat el 19/4/2006=0A= // versi=C3=B3 de mediawiki 1.7alpha (r13579)=0A= // Pot ser que en el pr=C3=B2xim canvi de versi=C3=B3 del programari, = s'hagi d'eliminar=0A= //***********************************************************************= *********=0A= function mwInsertEditButton(parent, item) {=0A= var image =3D document.createElement("img");=0A= image.width =3D 23;=0A= image.height =3D 22;=0A= image.src =3D item.imageFile;=0A= image.border =3D 0;=0A= image.style.cursor =3D "pointer";=0A= var ref =3D document.createElement("a")=0A= ref.setAttribute("href", "javascript:insertTags(\"" + = item.tagOpen + "\",\"" + item.tagClose + "\",\"" + item.sampleText + = "\");")=0A= ref.setAttribute("title", item.speedTip);=0A= ref.appendChild(image);=0A= =0A= parent.appendChild(ref);=0A= }=0A= =0A= //=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D= =3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D= =3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=0A= // Afegir botons extres a la barra d'eines d'edici=C3=B3 =0A= //=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D= =3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D= =3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=3D=0A= =0A= /* Adaptat dee la Viquip=C3=A8dia francesa=0A= * @autor: fr:user:dake=0A= * @versi=C3=B3: 0.1=0A= */=0A= =0A= function InserirBotonsBarraEines()=0A= {=0A= tooly =3D document.getElementById('toolbar');=0A= if (tooly =3D=3D null) return;=0A= =0A= StrikeTextButton =3D "','','');\"> $3D\"Ratllar$ ";=0A= EnumTextButton =3D " $3D\"Enumeraci=C3=B3\"$ ";=0A= ListTextButton =3D " $3D\"Llista\"$ ";=0A= GalleryButton =3D "\\nFitxer:Vista-openbsd.png|L= legenda\\nFitxer:AMule.png|Llegenda\\nFitxer:Cyberduck = icon.png|Llegenda\\n','','');\"> $3D\"Galeria$ ";=0A= CommentTextButton =3D "','');\"> $3D\"Comentari$ ";=0A= RedirectButton =3D " $3D\"Redirecci=C3=B3\"$ ";=0A= tooly.innerHTML =3D tooly.innerHTML + StrikeTextButton + EnumTextButton = + =0A= ListTextButton + CommentTextButton + GalleryButton + RedirectButton;=0A= }=0A= addLoadEvent(InserirBotonsBarraEines);=0A= =0A= /*